Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Fira Festival de Circ Trapezi

(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )

Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.

Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.

Enllaç web: Fira del Circ Trapezi

Fatxes -Baix Camp-

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

(ort ant: Fatges) Despoblat, al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.

Escornalbou, baronia d’

(Riudecanyes, Baix Camp, segle XII – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1166 i centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).

Al segle XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.

Dòvia, la

(Pratdip, Baix Camp)

Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.

El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.

La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.

El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.

Diari de Reus

(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1859 – 30 gener 1938)

Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Reus de Avisos y Noticias”. L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat.

En 1935 passà a mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.

Cortiella

(Alforja, Baix Camp)

Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.

El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).

El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Colldejou, mola de

(Colldejou, Baix Camp)

Mola (914 m alt) de la Serralada Pre-litoral, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp.

Al nord-est enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al sud-oest, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al nord-oest domina la depressió de Móra, davant Falset, i al sud-est resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp.

Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells (de les Processons, de la cova del Llamp) hi ha els residus d’una antiga fortificació.

Coll de Balaguer, el

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.

És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.

L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).

Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.

Coll de Balaguer, batalla del -1640-

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, 10 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, que s’escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà.

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils.

Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat.

Circumstàncies, Les

(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)

Diari. Portaveu d’Acció Catalana.

Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .