(Barcelona, 1677 – 1743)
Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.
Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V.
El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.
S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.
El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.
El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.
Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.
El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.
El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà.
El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d’Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.
(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió.
S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.
El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.
A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.
Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Comerciant i polític.
Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).
Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).
Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.
(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)
Tercer comte de la Corzana.
El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.
Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.
El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.
El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.
(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar.
Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l’atac francès del 1697.
Felip V el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es pasà al bàndol austriacista.
L’arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707).
El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Fill de Josep Meca i Caçador i germà d’Antoni.
Durant el setge de Barcelona establert per Felip V el 1706 serví de voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalans.
Assistí a la Junta de Braços de Barcelona de 1713, en què fou decidida la continuació de la resistència contra Felip V.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Dades dels Països Catalans 