Arxiu d'etiquetes: assagistes

Treballs i els Dies, Els

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1964 – )

Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll. Dedicada a temes d’assaig i d’investigació.

Iniciada amb L’art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n’han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafael Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll.

Ramos i Pérez, Vicent

Deixa un comentari

(Guardamar del Segura, Baix Segura, 7 setembre 1919 – 2 juny 2011)

Poeta, historiador i assagista. Doctor en filosofia, ha estat un promotor cultural, sobretot de la poesia i de la història. Ha cercat una fórmula de “literatura alacantina”, sense distinció d’idiomes.

Ha publicat poesies en castellà i diversos llibres d’història: La villa y el castillo de Guadalest (1963), Literatura alicantina, 1839-1939 (1966), Literatura alicantina de la postguerra (1967), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), Historia parlamentaria, política y obrera de Alicante (1988-92), Pancatalanismo entre valencianos (1988) i Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994).

Guillem i Alapont, Ramon

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 2 juny 1959 – 20 setembre 2024)

Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis.

Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria.

Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes.

Guarner i Pérez, Lluís

2 Respostes

(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)

Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.

Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).

En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.

Ha preparat les edicions de les obres de V.W. Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

Forteza i Valentí, Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)

Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.

Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.

Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.

Crastre, Víctor

Deixa un comentari

(Perpinyà, 26 març 1903 – Ceret, Vallespir, 25 agost 1983)

Periodista i assagista. Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista “Clarté” i col·laborà a “L’Humanité” i “Philosophie”. El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours, manifest surrealista.

S’instal·là al Vallespir, on fou mestre d’escola (1926-58). Ha col·laborat a “Revista de Catalunya”.

Autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre (1959) i d’assaigs, com Manolo (1932), La naissance du cubisme (1948), André Breton (1952), Le myte du Greco (1961) i Trilogie surréaliste (1971).

Calvo i Serer, Rafael

1 Resposta

(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)

Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.

Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).

Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.

Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.

Amorós, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, 1887 – segle XX)

Crític i assagista d’art.

Alvar i López, Manuel

Deixa un comentari

(Benicarló, Baix Maestrat, 8 juliol 1923 – Madrid, 13 agost 2001)

Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia Española, de la qual va ser director des del desembre de 1988 fins al gener de 1992.

Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris.

Alpera i Leiva, Lluís

Deixa un comentari

(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)

Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).

A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.

Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.