Arxiu d'etiquetes: artistes

Museu d’Art de Catalunya -1934/90-

(Barcelona, 11 novembre 1934 – 14 novembre 1990)

Institució. Situat al Palau Nacional de Montjuïc. Creat per la Generalitat republicana per allotjar col·leccions d’art català des del preromànic fins a l’època moderna.

El 1945 s’en separaren les obres dels segles XIX i XX, que se situaren al Museu d’Art Modern, el qual retornà (1990) a formar part del MNAC, bé que encara amb seu separada.

Tancat durant més de sis anys per realitzar-hi una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti), el museu tornà a obrir el 1995 amb el nom de Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Muntadas-Prim i Fàbregas, Antoni

(Barcelona, 1942 – )

Artista plàstic. Es donà a conèixer a l’exposició dels estudiants d’enginyeria a la Virreina i la de Machines del 1964.

Després d’un període en el vessant subjectiu del pop-art (Homenatge a Mònica Vitti), la seva obra tracta d’una problemàtica clarament sociològica (1969-70).

A continuació abandonà la pintura per fer una sèrie d’experiències de tipus conceptual, orientades especialment al camp del video-art; explorà així els aspectes geoculturals i psicoculturals derivats dels mitjans de comunicació.

El 1971 se n’anà a viure als EUA, on exercí com a professor al Center for Advanced Studies de Cambridge (Massachusetts) i des d’on s’ha donat a conèixer arreu.

L’any 1984 rebé el premi Guggenheim i el 1986 el New Works de la Massachusetts Council for the Arts.

Muixí i Marcet, Pere

(Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871)

Gerrer i músic. Treballà a Sabadell.

Realitzà excel·lents treballs de terra cuita, veritables escultures. Són especialment notables les grans estàtues per al campanar de l’església sabadellenca de Sant Feliu, així com dos grans gerros que féu per a la façana de la mateixa església.

També es dedicà a la producció de figures de pessebre.

Com a músic sobresortí per haver fundat la cobla “Els Muixins”, juntament amb el seu germà Joan Baptista.

Molino, El

(Barcelona, 1939 – )

Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.

Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.

Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.

Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.

El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

Enllaç: El Molino

Molí i Torrelles, Manuel

(la Portella, Segrià, 1936 – Terrassa, Vallès Occidental, 12 maig 2016)

Manyà i pintor.

Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s’hi plenament.

Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició.

Moles, Joan

(Perpinyà, segle XVI – Barcelona, segle XVI)

Pintor i vidrier. Tingué taller a Banyoles i també a Barcelona, d’on era declarat ciutadà el 1582.

El 1567 fou encarregat de la reparació de vidrieres a la seu d’Elna. El 1580, en unió de Joan Mates, pintà el retaule major de Calella (Maresme).

Dos anys més tard li era encomanada la reparació de les vidrieres del cimbori de la capella del Palau de Barcelona.

Mir i Llusada, Carme

(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)

Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.

Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.

Mir -impressors-

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i impressors.

Iniciada per Francesc Mir i Bosch.

Minguet, Pau

(Catalunya, segle XVIII)

Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama.

Publicà un llibre titulat Juegos de manos.

Seguí la carrera eclesiàstica.

També és autor d’una obra de devoció mariana.

Matheu, Joan

(Catalunya, segle XIV)

Picapedrer gòtic.

Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi, també escultor reial.