Arxiu d'etiquetes: artistes

Muntadas-Prim i Fàbregas, Antoni

(Barcelona, 1942 – )

Artista plàstic. Es donà a conèixer a l’exposició dels estudiants d’enginyeria a la Virreina i la de Machines del 1964.

Després d’un període en el vessant subjectiu del pop-art (Homenatge a Mònica Vitti), la seva obra tracta d’una problemàtica clarament sociològica (1969-70).

A continuació abandonà la pintura per fer una sèrie d’experiències de tipus conceptual, orientades especialment al camp del video-art; explorà així els aspectes geoculturals i psicoculturals derivats dels mitjans de comunicació.

El 1971 se n’anà a viure als EUA, on exercí com a professor al Center for Advanced Studies de Cambridge (Massachusetts) i des d’on s’ha donat a conèixer arreu.

L’any 1984 rebé el premi Guggenheim i el 1986 el New Works de la Massachusetts Council for the Arts.

Muixí i Marcet, Pere

(Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871)

Gerrer i músic. Treballà a Sabadell.

Realitzà excel·lents treballs de terra cuita, veritables escultures. Són especialment notables les grans estàtues per al campanar de l’església sabadellenca de Sant Feliu, així com dos grans gerros que féu per a la façana de la mateixa església.

També es dedicà a la producció de figures de pessebre.

Com a músic sobresortí per haver fundat la cobla “Els Muixins”, juntament amb el seu germà Joan Baptista.

Molino de Barcelona, El

(Barcelona, 1939 – )

Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel. Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.

Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.

Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.

El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

Enllaç web: El Molino

Molí i Torrelles, Manuel

(la Portella, Segrià, 1936 – Terrassa, Vallès Occidental, 12 maig 2016)

Manyà i pintor. Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s’hi plenament.

Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició.

Mir -impressors-

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i impressors.

Iniciada per Francesc Mir i Bosch.

Minguet, Pau

(Catalunya, segle XVIII)

Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama. Publicà un llibre titulat Juegos de manos.

Seguí la carrera eclesiàstica.

També és autor d’una obra de devoció mariana.

Matheu, Joan

(Catalunya, segle XIV)

Picapedrer gòtic.

Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi de Montbrai, també escultor reial.

Massó i Gilbert, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12 setembre 1971)

Artista de varietats. Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París.

Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d’Oh Gran Gilbert!.

Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).

Masriera -artistes-

(Catalunya, segle XIX – )

Família d’artistes. Compta entre els seus membres amb un nombre important d’escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics.

Argenters en un principi, la casa d’argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.

Martínez i Noguera, Pere

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 10 desembre 1941 – )

Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona (1963-68).

Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes.

D’aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic.