(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume. Morí sense fills, i féu hereva Antònia de Bellvís.
Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar.
(Aragó, segle XVII – )
Títol atorgat en ésser suprimit el comtat valencià d’Alaquàs, el 1627 a Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova, primer comte d’Alaquàs i senyor del castell de la Casta.
El títol passà als Pardo de la Casta, als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis.
(Borja, Aragó, segle XIV)
Títol concedit el 1366 per Pere III el Cerimoniós a Bertrand Du Guesclin sobre el castell de Borja.
(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafox i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada.
El castell i la senyoria d’Ariza (Aragó) fou venut per Pere III el Cerimoniós, el 1381, a Guillem de Palafolls. El cinquè marquès Juan Antonio Rebolledo de Palafox i de Zúñiga fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721.
El títol passà als ducs d’El Infantado.
(Catalunya-aragó, segle XIII – )
Feu que comprenia els castells i viles d’Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El segle XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya.
L’hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa d’Entença aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya.
En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I de Catalunya, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de Casp.
Passà als Ximènez d’Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.
(Campillo, Aragó, 27 març 1281)
Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.
Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).
(Borja, Aragó, 1190)
Acord entre Alfons I de Catalunya i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
(Épila, Aragó, 21 juliol 1348)
Victòria de Pere III de Catalunya sobre la noblesa de la Unió aragonesa, comandades per l’infant Ferran d’Aragó, germà del rei. El cap de la noblesa es va haver de refugiar a Castella.
Poc temps després a Saragossa, les Corts aboliren els privilegis concedits a la Unió.
Dades dels Països Catalans 