Arxiu d'etiquetes: antropòlegs/gues

Fabra i Soldevila, Francesc

Deixa un comentari

(Llívia, Baixa Cerdanya, 23 abril 1778 – Madrid, 11 gener 1839)

Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l’Academia de Ciencias (1855).

Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya.

Era de l’opinió que l’educació progressiva havia d’ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.

Cruxent i Roura, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 16 gener 1911 – Coro, Veneçuela, 23 febrer 2005)

Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Veneçuela, on es naturalitzà.

Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d’Amèrica, on ha descobert l’antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia).

Fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d’antropologia de l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).

Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – 1926)

(ACAEP)  Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.

Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.

Aranzadi y Unamuno, Telesforo de

Deixa un comentari

(Bergara, País Basc, 4 gener 1860 – Barcelona, 12 febrer 1945)

Antropòleg i naturalista. Doctor en farmàcia i ciències naturals. Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona.

Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà.

Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).

Alcobé i Noguer, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1903 – 15 juliol 1977)

Antropòleg i metge. Catedràtic d’Antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, en fou rector del 1963 al 1965.

Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va centrar les seves recerques en els estudis bioantropològics de determinades poblacions del Pirineu, del Sàhara occidental i de la Guinea.

Albó i Corrons, Xavier

1 Resposta

(la Garriga, Vallès Oriental, 4 novembre 1934 – Cochabamba, Bolívia, 20 gener 2023)

Antropòleg. Germà de Núria. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l’aymarà.

Format als EUA, on presentà la tesi Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s’ha dedicat a l’estudi de la població índia boliviana.

Entre altres obres, ha publicat El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979), ¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979).

Llobera i Plana, Josep Ramon

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1939 – Londres, Anglaterra, 4 desembre 2010)

Antropòleg. Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona i es doctorà en antropologia social a la Universitat de Londres (1978). Resident a Anglaterra des del 1969, fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres fins a la jubilació (1996), i professor visitant al University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, féu treball de camp sobre educació i canvi social al Carib (Barbados).

El seu interès inicial se centrà en la història de les idees antropològiques i l’antropologia com a disciplina científica, temes sobre els quals publicà, entre d’altres, Hacia una historia de las ciencias sociales (1981), Caminos discordantes (1989), La identidad de la antropología (1996), The Anthropology of Europe (1994), Fonaments antropològics del comportament humà (2001), a més d’un Manual d’antropologia social (1999).

Des de finals de la dècada dels anys 1980 centrà progressivament les investigacions en el nacionalisme i la identitat a Europa, que sovint exemplificà i aprofundí amb referències al cas català. Sobresurten The God of Modernity (1994), The Role of historical memory in (ethno) nation-building (1996), Recent theories of nationalism (1999), De Catalunya a Europa. Fonaments de la identitat nacional (2003) i La teoria del nacionalisme a França (2003).

Autor de nombrosos articles, col·laborà també en compilacions d’articles, d’algunes de les quals fou també editor. Publicà la novel·la Reminiscences of a Distant Past (2006).

Esteva i Fabregat, Claudi

Deixa un comentari

(Marsella, França, 11 novembre 1918 – Barcelona, 4 setembre 2017 )

Antropòleg cultural. Exiliat el 1939 a Mèxic a causa de la guerra civil espanyola, es relacionà entre altres amb P. Bosch i Gimpera i es va llicenciar en etnologia per la Universitat Autònoma de Mèxic, de la qual ha estat professor. Ha fet importants aportacions al coneixement dels pobles de Mèxic, especialment els asteques i tolteques.

A Madrid fundà i dirigí l’Escuela de Estudios Antropológicos i el Centro Iberoamericano de Antropología; guanyà després la càtedra d’antropologia a la Universitat de Barcelona (1972), on, entre altres aportacions, ha dirigit el Centre d’Etnologia Peninsular i la revista “Ethnica” (1971).

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar El mestizaje en Iberoamérica. Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969), Antropología y filosofía (1973), Antropología industrial (1973), Razas humanas y racismo (1975), Cultura, sociedad y personalidad (1978), Estado, etnicidad y biculturalismo (1984) i La corona española y el indio americano (1989).

Membre de diferents societats i corporacions acadèmiques en diferents països. El 1994 rebé el premi Malinowski, considerat con el Nobel d’antropologia.