(Baix Empordà, segle XII)
Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà.
Aquesta obra presenta moltes relacions amb l’estil del mestre d’Osormort i amb el del mestre d’Espinelves.
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l’anomenat mestre de Cardós.
Se li atribueix l’Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l’absis de l’església del castell d’Orcau.
(Catalunya, segle XV)
Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.
És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.
N’hi ha edicions del segle XVII.
Nom menys conegut de La fi del Comte d’Urgell, obra anònima del segle XV.
Pintor anònim català, posteriorment ha estat identificat amb Joan Antigó (segle XV).
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La seva pintura s’inclou dins el corrent del gòtic internacional.
(Catalunya, segle XIII)
Pintor anònim. Inclòs en l’hipotètic taller de Ripoll.
D’estil neobizantí, és autor del frontal d’Avià (Berguedà) amb escenes de la Verge, que presenta similitud d’estil al de Sant Llorenç (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona) i el de Rotgés (Museu de Vic).
(Catalunya, segle XV)
Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.
Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.
Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Hipotètic pintor romànic anònim. Deixà, a l’església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, el seu cicle més important de pintures; la seva activitat s’estén des del Berguedà fins a l’església de Tredòs, a la Vall d’Aran, passant per Escaló i Esterri d’Àneu.
Es caracteritza per la brillant gamma de colors que utilitza, la rapidesa del cop de pinzell, l’expressió i la vivacitat dels rostres de les seves figures.
Aquest artista, juntament amb els mestres de Taüll i de la Seu d’Urgell, és el més important de la pintura romànica catalana del segle XII. És palesa la seva influència a Santa Eulàlia d’Estaon, a Sorpe, Argolell i Orcau i, d’una forma menys acusada, a Esterri de Cardós i a Andorra.
(Catalunya, 1466 – 1479)
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat.
És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II.
Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sorts. L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 