(Catalunya, segle XV)
Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.
Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.
Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Hipotètic pintor romànic anònim. Deixà, a l’església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, el seu cicle més important de pintures; la seva activitat s’estén des del Berguedà fins a l’església de Tredòs, a la Vall d’Aran, passant per Escaló i Esterri d’Àneu.
Es caracteritza per la brillant gamma de colors que utilitza, la rapidesa del cop de pinzell, l’expressió i la vivacitat dels rostres de les seves figures.
Aquest artista, juntament amb els mestres de Taüll i de la Seu d’Urgell, és el més important de la pintura romànica catalana del segle XII. És palesa la seva influència a Santa Eulàlia d’Estaon, a Sorpe, Argolell i Orcau i, d’una forma menys acusada, a Esterri de Cardós i a Andorra.
(Catalunya, segle XVI)
Conjunt de disset poesies anònimes, d’autor anònim.
Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.
(Catalunya, segle XVI)
Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant.
Només se’n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra.
Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya.
Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat procedent del monestir de Lluçà, el frontal de Santa Magdalena de Solanllong i una peça pintada sobre fusta procedent d’Eguillor.
L’obra mestra és el frontal de l’altar de Lluçà, on aconsegueix una força expressiva enorme amb gran economia de mitjans.
(Catalunya, segle XIV)
Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l’home.
Malgrat el to seriós d’alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al segle XIV i imprès abans del 1498.
Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.
(Catalunya, després 1389)
Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l’esment de certs personatges reals.
Té com a protagonistes personatges de l’imperi otomà de la darreria del segle XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l’estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català.
Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d’elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.
(Catalunya, segle XIV ó XV)
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).
Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.
(Catalunya, 1466 – 1479)
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat.
És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II.
Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sorts. L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.
(Catalunya, segle XVI)
Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).
L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.
Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).
Dades dels Països Catalans 