(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)
Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.
Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.
(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
(València, 18 agost 1657 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 agost 1726)
Missioner franciscà observant. Fou enviat de missioner a Amèrica el 1683.
Desplegà la seva activitat a Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Fundador de les missions de Dolores i Aldaes. Adscrit al col·legi de Querétaro, fundà el de Zacotecas el 1707.
És conegut també amb el nom d’Antoni Margil de Jesús.
(Alacant, 16 desembre 1917 – Warfordsburg, EUA, 20 desembre 1956)
Escriptor. Era catedràtic d’història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní “La Vanguardia” el 1956.
(València, 28 febrer 1898 – Nogales, EUA, 7 agost 1968)
Escultor. Germà de Juli. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.
Durant la guerra civil s’exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l’estàtua de Benito Juárez i l’al·legoria de la Ignorància, d’una alçada de 27 m.
Domènec Jaume (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV) Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.
Joan Jaume (Catalunya, segle XIV) Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.
Lluís Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775) Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.
Onofre Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815) Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.
(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)
Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.
És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.
(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)
Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.
Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.
Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.
Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, d’Enric Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
(País Valencià, segle XVIII – Jalapa, Mèxic, 1784)
Arquitecte. Estudià a Roma. És autor d’una església dedicada a sant Tomàs de Vilanova, construïda per suggeriment de l’erudit Pérez Bayer.
Als seus darrers temps emigrà a Amèrica.
Dades dels Països Catalans 