(Alacant, 19 agost 1804 – l’Havana, Cuba, 21 abril 1854)
Escriptor i polític. Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba.
Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié.
(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
(Aldaia, Horta, 24 novembre 1920 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 21 abril 1972)
(Modest Llosas i Rosell) Actor cinematogràfic i teatral. Debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs abans d’iniciar la seva carrera al cinema.
A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba.
Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959).
Degut a una depressió per una greu malaltia és va suïcidar.
(València, 1842 – Nova York, EUA, 9 maig 1925)
Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d’Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de Josep Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York.
Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d’Astúries.
(Xixona, Alacantí, 14 octubre 1919 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1995)
Escriptor. Anà a viure a Mèxic.
És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).
(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)
Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.
Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.
(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)
Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.
Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.
S’exilià el 1939.
(València, 12 febrer 1855 – l’Havana, Cuba, 11 juliol 1937)
Compositor. Des de la seva infantesa visqué a Cuba, encara que per un temps residiria a Madrid, formant part de l’orquestra del teatre Real. Destacà en l’ensenyament.
És autor de l’òpera La esclava, diverses sarsueles, la primera de les quals, El sombrero de Felipe II, estrenà quan només tenia divuit anys, diverses obres simfòniques i d’inspiració religiosa, i composicions per a piano i per a orgue.
(Catalunya, segle XIX – Santos, Argentina, 5 març 1916)
Escriptor. Residí a l’Argentina, on fou periodista molt actiu i director de “Renacimiento”.
Publicà en castellà el recull poètic Canciones de vida (1905), les narracions Cuentos extraños (1907), i diversos assaigs.
Va morir en un naufragi.
(Illes Balears, segle XVIII – l’Havana, Cuba, segle XIX)
Pintor i gravador. Es formà amb Joan Montaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordan (1812).
Pintà retrats de Martí I l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma de Mallorca, un Ecce Homo i diversos aiguaforts.
El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839.
Dades dels Països Catalans 