Arxiu d'etiquetes: Alt Millars

Zucaina *

(Alt Millars)

Nom en castellà de la vila i municipi de Sucaina.

Villanueva de Viver *

(Alt Millars)

Nom en castellà del poble i municipi de Vilanova de la Reina.

Villahermosa del Río *

(Alt Millars)

Nom castellà de la vila i municipi de Vilafermosa.

Vilamalefa, castell de

(Castell de Vilamalefa, Alt Millars)

(o de Vilamalea)  Antic castell, origen de la vila i de la nova vila de Vilafermosa (fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa); queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila.

L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa, afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora (el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares) i Castellbispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa. A Cedramán hom ha previst la construcció d’un pantà.

El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general nord-oest – sud-est, passa encara per Lludient i Argeleta (la part més baixa del riu rep també el nom de riu d’Argeleta) i s’uneix al seu col·lector prop de Vallat.

Vilafermosa, arxiprestat de

(Alt Millars, ? – 1960)

Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat) un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa.

Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

Torrechiva *

(Alt Millars)

Nom en castellà del poble i municipi de Torre-xiva.

Torralba, marquesat de

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars).

Ha passat als Iturralde.

Tormo de Cirat, el

(Cirat, Alt Millars)

Poble (418 m alt), a l’est de la vila, al nord del Millars. L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat.

Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa’ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l’any 1247, a l’arquebisbe de Tarragona.

Lloc de moriscs, l’any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.

Toga, baronia de

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509).

A la fi del segle XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino.

Sogorb, regió de

(País Valencià)

Regió del nord-oest del país: 3.398,8 km2. Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó.

Inclou gran part del Sistema Ibèric Valencià i està regada pel Millars, el Túria i el Palància. El principal centre econòmic és Sogorb.