Arxiu d'etiquetes: Alt Millars

Zucaina *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom en castellà de la vila i municipi de Sucaina.

Villanueva de Viver *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom en castellà del poble i municipi de Vilanova de la Reina.

Villahermosa del Río *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom castellà de la vila i municipi de Vilafermosa.

Vilamalefa, castell de

5 Respostes

(Castell de Vilamalefa, Alt Millars)

(o de Vilamalea)  Antic castell, origen de la vila i de la nova vila de Vilafermosa (fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa); queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila.

L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa, afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora (el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares) i Castellbispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa. A Cedramán hom ha previst la construcció d’un pantà.

El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general nord-oest – sud-est, passa encara per Lludient i Argeleta (la part més baixa del riu rep també el nom de riu d’Argeleta) i s’uneix al seu col·lector prop de Vallat.

Vilafermosa, arxiprestat de

1 Resposta

(Alt Millars, ? – 1960)

Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat) un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa.

Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

Torrechiva *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom en castellà del poble i municipi de Torre-xiva.

Torralba, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars).

Ha passat als Iturralde.

Tormo de Cirat, el

1 Resposta

(Cirat, Alt Millars)

Poble (418 m alt), a l’est de la vila, al nord del Millars. L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat.

Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa’ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l’any 1247, a l’arquebisbe de Tarragona.

Lloc de moriscs, l’any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.

Toga, baronia de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509).

A la fi del segle XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino.

Sogorb, regió de

1 Resposta

(País Valencià)

Regió del nord-oest del país: 3.398,8 km2. Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó.

Inclou gran part del Sistema Ibèric Valencià i està regada pel Millars, el Túria i el Palància. El principal centre econòmic és Sogorb.