(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)
Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.
Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.
Caseria i antic poble, al vessant septentrional del puig de Randa.
Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa (Sant Pere), organitzada el 1236. Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV.
La primitiva església (segle XIII) fou ampliada els segles XVI i XVII. Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau.
(Algaida, Mallorca, 5 agost 1907 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1954)
Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies “regionals” han estat molt representades a Mallorca.
Cal remarcar-ne L’amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.
Fou el pare de Llorenç Capellà i Fornés.
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 89,78 km2, 201 m alt, 5.354 hab (2014)
Situat al sud-est d’es Pla, s’enfila, al sud, pels massissos de Randa i de Galdent, on abunden les pinedes i les garrigues.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà, complementada pel regadiu, que es redueix a alguns horts, i la ramaderia bovina i ovina.
La vila, situada al centre del terme, s’aixeca a l’indret d’una antiga alqueria islàmica.
El municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina, l’antiga parròquia de Castellitx, actualment santuari de la Pau, i el caseriu de Punxuat. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat.
Enllaç web: Ajuntament
Possessió, vora l’antic poble de Castellitx.
(Algaida, Mallorca, 1950 – )
(Gabriel Oliver i Oliver) Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.
Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).
Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.
Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.
Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.
Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.
Dades dels Països Catalans 