Arxiu d'etiquetes: Alcalà de Xivert

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Zaragoza i Cucala, Just

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1833 – Madrid, 27 maig 1896)

Historiador. Estudià medicina a València. Treballà a Madrid com a funcionari destacat, en diversos negociats i ministeris.

Col·laborà a la premsa periòdica. És autor d’alguns estudis històrics.

Xivert

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).

Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.

Vall d’Àngel, la

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Caseria i antic lloc, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzadella, a la capçalera de la vall d’Àngel, oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs.

Drenada per la rambla de la Vall d’Àngel, afluent, per la dreta, del riu Segarra, dins el terme de les Coves de Vinromà.

Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà.

Saragossa i Vilanova, Josep de

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 5 maig 1627 – Madrid, 14 abril 1679)

Matemàtic i astrònom jesuïta. Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús. Residí en diverses ciutats, fou professor al col·legi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicenç Mut.

Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al col·legi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica. El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del col·legi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de la seva vida. Fou assessor tècnic i científic en diverses obres hidràuliques, explotació de mines, etc, i preceptor de matemàtiques del rei Carles II.

Les seves obres matemàtiques tenen totes una finalitat didàctica, des del compendi elemental d’Aritmética universal (1669), a la Geometría especulativa y práctica (1671), la Trigonometría española (1672; en versió llatina el 1673), escrita ja el 1663 i que inclou les primeres taules logarítmiques publicades a la Península, i la seva obra més nova, Geometria magna in minimus (1674), on inclogué teoremes geomètrics distints als d’Euclides.

Més valuosa fou la seva labor astronòmica: la seva Esfera en común celeste y terráquea (1674), que inclou la primera exposició sistemàtica de geofísica, fonamenta ja les hipòtesis en dades d’observació astronòmica i sembla decantar-se per la teoria copernicana aleshores condemnada per l’Església. De caràcter tècnic és Fábrica y uso de varios instrumentos matemáticos (1675), el tractat d’arquitectura militar on descriu aparells inventats per ell.

És considerat una de les figures més innovadores del moviment pre il·lustrat.