Arxiu d'etiquetes: Alacant (nascuts a)

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavía (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Lozano i Campos, Carles

(Alacant, 1886 – Aigües de Busot, Alacantí, 1938)

Escriptor. Dirigí el diari alacantí “El Tiempo” de 1925 a 1931. Hi escrivia una secció de poesia festiva.

És autor dels reculls poètics Acuarelas (1909) i Ante el enigma (1914), de la novel·la Las hojas caen (1911) i d’algunes obres de teatre.

López-Amo i Marin, Àngel

(Alacant, 16 desembre 1917 – Warfordsburg, EUA, 20 desembre 1956)

Escriptor. Era catedràtic d’història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní “La Vanguardia” el 1956.

López i Torregrossa, Tomàs

(Alacant, 24 setembre 1868 – Madrid, 23 juny 1913)

Compositor. Fou deixeble de Ruperto Chapí i es dedicà plenament a escriure per a l’escena.

Compongué un centenar d’obres, algunes de les quals en col·laboració amb Joaquín Valverde, fill.

López i Gorgé, Jacint

(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)

Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.

És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).

Lloret i Torregrosa, Joan

(Alacant, 14 maig 1899 – 15 juny 1959)

Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica.

El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs.

Llorens i Sala, Roc

(Alacant, 1806 – 1848)

Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.

Llorca i Pillet, Joan

(Alacant, 1885 – segle XX)

Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.

És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.

Llopis i Establier, Jordi

(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)

Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.

Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.

Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.

Llofriu i Sagrera, Eleuteri

(Alacant, 29 agost 1835 – Osca, Aragó, 16 febrer 1880)

Escriptor. Doctor en lleis. En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques.

Publicà les narracions La hija del mar (1858) i Azucena (1858), les peces dramàtiques Aquí fue Troya (1858) i El Mesías prometido (1858?), les novel·les La estrella de Villalar (1861) i El castigo del cielo (1871) i els assaigs Historia de la insurrección y guerra… de Cuba (1870) i Insurrección federal en 1873 (1873).