Arxiu d'etiquetes: actrius

Daví i Segalès, Pius

(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)

Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.

Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.

En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).

El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.

Fou el pare de Maria Daví i Vila  (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.

Daroqui i Carell, Vicent

(València, 1855 – Barcelona, 1929)

Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.

Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer  (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.

Cunillé i Rovira, Teresa

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 octubre 1924 – )

Actriu. Procedent del teatre amateur, va començar la seva vida com a professional l’any 1951 al Teatre Romea i es va retirar, amb 83 anys, amb l’obra de Santiago Rusiñol, El jardí abandonat a l’Espai Brossa, el 2007.

Al llarg d’aquests 56 anys ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis, entre ells la Creu de Sant Jordi, el Premi Serra d’Or i el Premi Margarida Xirgu.

El 2013 va ser elegida actriu emblemàtica dels actes de celebració del 150e Aniversari de la creació del Teatre Romea pel fet de ser de les actrius que més obres ha estrenat en aquest teatre, junt amb el qual el 2018 van instituir el Premi Teresa Cunillé (bianual), per incentivar i donar suport a la recerca sobre la història del teatre català.

Coscolla i Ferrer, Roser

(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)

Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.

Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.

Clemente i Ferran, Pilar

(Barcelona, 1859 – 1905)

Actriu. Germana d’Adela.

El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català.

Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas.

Clemente i Ferran, Adela

(Barcelona, 20 juny 1861 – 11 gener 1910)

Actriu dramàtica. Germana de Pilar. Representà generalment teatre català.

Obtingué èxits notables, com en La Mare, de Rusiñol, i L’aranya, de Guimerà, actuant quasi sempre amb el seu marit, l’actor Modest Santolària.

Cazurro i Marcó, Rosa

(Barcelona, 11 gener 1857 – 14 abril 1936)

Actriu. Filla d’Andreu Cazurro i Terrats, al qual acompanyà en moltes de les seves actuacions al teatre Romea.

Tot i haver aconseguit bons èxits, es retirà de l’escena essent encara jove.

Casals i Rovira, Assumpció

(Barcelona, 17 gener 1896 – 23 gener 1975)

Actriu. Filla de l’actor Enric Casals i Moles.

Actuà amb Enric Borràs (en l’estrena de Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, el 1917); després s’especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils.

El 1938 s’exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.

Carrera i Terris, Andreua Avelina

(Barcelona, 2 gener 1871 – Rubí, Vallès Occidental, 28 febrer 1939)

Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d’aquesta òpera la seva millor creació.

Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso.

Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.

Carbonell i Nonell, Carme

(Barcelona, 19 març 1900 – 27 novembre 1988)

Actriu. Als deu anys ja actuà en la companyia de Maria Guerrero, i posteriorment en les de Catalina Bàrcena, Ernest Vilches i Margarida Xirgu.

El 1932 formà companyia pròpia amb Antoni Vico, amb qui es casà l’any següent.

Membre del Teatre Nacional de Barcelona (1968), excel·lí en papers d’alta comèdia en castellà; en català féu Senyora àvia vol marit (1962) de Pous i Pagès i Una altra Freda, si us plau, de Salvador Espriu (1978).

El 1959 i el 1971 obtingué el premi Nacional d’Interpretació.