Arxiu d'etiquetes: actors

Garsaball i Torrents, Pau

4 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 19 abril 1920 – Barcelona, 8 desembre 1991)

Actor, empresari i director teatral. Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona. Incorporat de molt jove a l’escena catalana, va protagonitzar una llarga llista d’obres del repertori català. Estrenà obres de J.M. de Sagarra, Bala perduda (1950), de Lluís Elias, etc. El 1963, es va fer càrrec durant uns anys de l’empresa del Teatre Romea. El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial.

El 1970 va esdevenir empresari del Teatre CAPSA, des d’on va impulsar una renovació de l’escena catalana i va aconseguir un gran èxit amb El retaule del flautista de Jordi Teixidor (temporada 1971-72), obra que també va protagonitzar. El 1983 interpretà El cafè de la marina de J.M. de Sagarra i el 1984 l’Auca del senyor Esteve de S. Rusiñol.

Va intervenir en nombrosos films, com La ciutat cremada (1976), La verdad sobre el caso Savolta (1978), Companys, procés a Catalunya (1979) i Viatge a la darrera estació (1981-82). També ha actuat a la televisió catalana en obres com Hamlet, L’apotecari d’Olot, El secret, etc. El 1990 li va ésser atorgat el Premi Nacional d’Interpretació Teatral.

Fontserè i Sidera, Ramon

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 26 agost 1956 – )

Actor. Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars.

Des del seu ingrés a la companyia de Boadella, amb l’espectacle Teledeum (1983), n’ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals.

Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns: Ubú President (1996), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1998) i Daaaalí (2000).

En tots tres papers fou guardonat com a millor actor amb els premis de la Crítica (1996), MAX de la SGAE (1998) i Premio Nacional de teatro (2000).

Flotats i Picas, Josep Maria

6 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1939 – )

Actor i director teatral. Es va iniciar en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i després es va traslladar a França (1959), on va treballar al Théâtre National Populaire i al cinema, i el 1980 va entrar com a primer actor a la Comédie Française.

El 1984 va tornar a Catalunya, encarregat per la Generalitat de la gestió del Teatre Poliorama, on ha interpretat, entre altres, Cyrano de Bergerac (1985) d’Edmon Rostand i Per un si o per un no (1986) de Nathalie Sarraute i on s’ha estrenat també com a director escènic. El 1992 protagonitzà Don Quijote, la seva primera interpretació en castellà.

Des de 1994 i fins a la inauguració en 1997 es dedicà a preparar la gestió del Teatre Nacional de Catalunya, del qual ha estat el primer director, fins que dimití el 1998. Ha treballat també en cinema i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre (1989), el premi Max al millor director teatral (1999) i amb les més importants distincions de l’Estat francès.

Cruz i Moratones, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – )

“Pep Cruz”  Actor i director teatral. De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles.

El 1971 es féu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles. Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals.

Com a actor ha participat en nombrosos muntatges: Cyrano de Bergerac (1985) i Infantillatges (1986), de la Companyia Flotats; Mar i Cel (1988) i Flor de nit (1992), de Dagoll Dagom; Otel·lo (1995), sota la direcció de Mario Gas, entre altres.

Ha dirigit diversos muntatges de la Companyia Vol Ras i, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, La bona gent (1997), de Santiago Rusiñol. També ha actuat sovint en sèries de televisió.

Camprubí i Alemany, Joan

10 Respostes

(Barcelona, 10 juliol 1917 – 4 febrer 2000)

“Joan Capri”  Actor. Germà de Ramon. Inicià la seva carrera (1955) amb Camarada Cupido, de Xavier Regàs, i s’especialitzà en papers còmics i monòlegs, en els quals tendeix a parodiar formes d’expressió populars, que ha treballat amb un humor molt personal i amb els quals va aconseguir una gran popularitat.

Ha estrenat adaptacions de Josep M. de Sagarra: El senyor Perramon (1960, de L’Avare, de Moliére) i El fiscal Requesens (1963, d’El Matrimoni, de Gógol), be que solia representar comèdies d’escassa identitat literària.

Ha actuat també en algunes pel·lícules, com En Baldiri de la costa (1968) i L’advocat, el batlle i el notari (1969) de Josep M. Font i Espina, i, ja retirat dels escenaris, en les sèries televisives Doctor Caparrós, medicina general (1979-80) i Doctor Caparrós, metge de poble (1981-82).

Cabré i Esteve, Màrius

2 Respostes

(Barcelona, 6 gener 1916 – 1 juliol 1990)

Torero i actor de cinema i de teatre. Va alternar aquestes dues professions fins que el 1960 es va retirar de les places de toros, on havia pres l’alternativa el 1943 i havia excel·lit en la capa i la muleta.

A l’escenari va interpretar obres del repertori català i, repetidament, en castellà, el Don Juan Tenorio de Zorrilla. Des del 1946 va intervenir també en diversos films (Pandora i l’holandès errant, 1951, i algunes produccions de Pere Portabella, com No compteu amb els dits, 1967, i Nocturn 29, 1968) i publicà llibres de poemes en castellà. Durant els anys cinquanta va gaudir d’una gran popularitat.

Bosch i Palacios, Jordi

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 18 desembre 1956 – )

Actor. Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un ciclista (1981). Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en nombrosos muntatges dirigits per Lluís Pasqual, Fabià Puigserver o Lluís Homar.

D’aquest darrer fou el muntatge que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells de Pirandello (1994), pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de Teatro i el premi de la Crítica d’aquella temporada. Altres premis els guanyà per obres com Restauració (1990) i Lo desengany (1992).

També ha treballat en televisió i cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), La buena vida (1996) o Silencio roto (2000).

Borràs i Oriol, Enric

20 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 9 setembre 1863 – Barcelona, 4 novembre 1957)

Actor. Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci, i germà de Jaume. Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys.

Estigué també en la companyia d’Antonio Vico i va encadenar èxit rere èxit, això motivà que el 1850 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata, però va ser sobretot a partir del 1897, amb la seva cèlebre creació del Manelic de Terra Baixa al Teatre Romea, que li va suposà una consagració sorollosa i definitiva.

Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en qualitat de primer actor i codirector i va protagonitzar obres com El místic, que Santiago Rusiñol escriví per a ell, Els vells d’Ignasi Iglésias, etc. El 1904 es traslladà amb tota la companyia del Romea a Madrid, on va alternar el seu repertori de teatre català, traduït, amb els clàssics castellans.

Temptat per les condicions que li oferien, decidí de quedar-s’hi. Amb tot, mai no va abandonar el públic que l’havia consagrat i, en el transcurs de la seva llarga carrera, que a partir del 1907 el va portar fins a l’Amèrica Llatina, va tornar sovint a Barcelona, alternant les seves actuacions en català i en castellà.

De l’agost de 1936 a l’inici del 1939 actuà contínuament al Poliorama de Barcelona, gairebé exclusivament en català i, pel desembre de 1938, la Institució del Teatre de la Generalitat el féu objecte d’una sessió d’honor.

El 1939 reaparegué estrenant La santa hermandad d’Eduard Marquina i La santa virreina de José M. Pemán. Alternant les estades a Madrid i a Barcelona, i fent alguna temporada en català, bé que sense renovar el repertori tradicional, i no es va retirar de l’escena fins ben ultrapassats els vuitanta anys, després d’haver rebut tota mena d’honors.

Boixaderas i Trullàs, Jordi

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 12 juliol 1959 – )

Actor. Iniciat en el teatre independent dels anys 1970, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica dels darrers temps del teatre català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades.

Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta (1984), La Ronda (1986), La bona persona de Sezuan (1988), El visitant (1996), Testament (1997), La sang (1999) o A little night music (Grec’00). Es féu remarcar especialment, però, en el paper de Iago en l’Otel·lo (1994).

Boadella i Oncins, Albert

4 Respostes

(Barcelona, 29 juliol 1943 – )

Mim, actor i director teatral. Als deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià. Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’Institut del Teatre.

Es va iniciar com a mim i el 1962 fou un dels fundadors de la companyia Els Joglars. Des d’aleshores, la seva trajectòria i evolució són pràcticament les d’aquesta companyia, amb un estil personal i provocador.

Dels seus espectacles, creats sempre a partir d’idees pròpies, destaquen Àlies Serrallonga (1974), La torna (1977), Teledeum (1983), El Nacional (1994), Ubú president, etc. (1995). Fora dels espectacles d’Els Joglars ha dirigit el muntatge del Teatre Lliure Operació Ubú (1981).

L’any 2007 va anar a viure i a treballar a Madrid.