(Catalunya, segle XV – Poblet, Conca de Barberà, 3 octubre 1458)
XLI abat de Poblet (9 febrer 1437-1458) i metge.
Havia estat almoiner de Martí I el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat, continua atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet (li foren atribuïdes guaricions miraculoses). Féu edificar la capella de Sant Jordi (1443).
Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1204)
XII Abat perpetu de Poblet (1198-1204). Fou elegit, quan el seu predecessor Arnau d’Amalric passà a l’abadia de la Gran Selva (França).
El 1203, Ermengol VIII d’Urgell i la seva muller, Elvira de Lara, es feren càrrec de la capella del temple de Poblet coneguda des d’aleshores com dels comtes d’Urgell.
Fou succeït per Pere de Curtacans.
(Reus, Baix Camp, 1733 – Poblet, Conca de Barberà, 1797)
Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable.
El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l’abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacord electiu de la comunitat. El desacord persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir.
Davant d’aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals.
El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l’expulsió de llur país.
El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater.
(Aragó ?, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1253)
XXIV Abat perpetu de Poblet (1246-53). En 1237 havia estat elegit abat del monestir de Pedra, a Aragó.
Es féu càrrec de l’abadiat de Poblet succeint-hi l’abat Domènec de Ximeno, i fou succeït per Arnau de Preixens.
(Barcelona, 1760 – 1816)
XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l’abat Antoni Mas.
Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir.
Cessà el 1808. durant dos anys, l’abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba.
(la Riba, Alt Camp, 29 setembre 1810 – el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 3 desembre 1852)
Eclesiàstic. Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet. En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors.
Refugiat a la Riba, intentà la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, però, tot i que després d’un viatge a Roma fou nomenat prior de Poblet (1847), la restauració monàstica no fou possible.
Col·laborà amb Antoni Maria Claret, quan aquest fundà l’orde dels claretians (1849), predicant per diverses poblacions catalanes.
Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut.
(Catalunya, segle XIV – després 1413)
XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi.
El seu antecessor a l’abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d’edat i de salut el 1409. Fou l’encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l’abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat.
Així hom prescindí per primera vegada de l’elecció comunitària que havia proveït fins aleshores els abadiats. Com a abat rebé donacions importants a nom del monestir, del rei Martí I l’Humà.
Durant la seva breu governació es produí a la comunitat la fugida de fra Marginet, figura importantíssima de la historiografia anecdòtica del monestir.
Potser per consciència de la il·legalitat del seu nomenament, Carbó dimití aviat, el 1413, posant el càrrec a disposició de Benet XIII. Aquest, infringint altra vegada les regles, proveí l’abadiat per nou nomenament, ara a favor de Juan Martínez de Mengucho, antic almoiner de Martí el Jove.
Aquest fou el primer abat no català de Poblet, coincidint per cert amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.
(Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564)
X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l’abat Queixal.
En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l’emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés.
En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s’havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l’arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560).
En 1564 rebé al seu monestir la visita de l’esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte.
Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l’abadiat Joan de Guimerà.
(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)
XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.
Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.
Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.
En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.
Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.
(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)
IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.
Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.
La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.
El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.
Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.
El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.
Dades dels Països Catalans 