Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Guimerà, Joan de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, 4 gener 1583)

LI Abat perpetu de Poblet (1564-83). Successor de Pere Bouqués.

Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell.

Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l’estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.

Estudià la realització d’un canal del Segre per regar l’Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n’encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d’Urgell sofrí així un retard de tres segles.

Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller.

Guillem -abat Santes Creus-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1153)

Primer abat perpetu del monestir de Santes Creus, al temps en què aquest era instal·lat a Valldaura. Havia estat prior de la Gran Selva.

Pel maig de 1151 ja era a Valldaura amb dotze monjos i tres conversos, base inicial de la comunitat cistercenca que s’hi establia gràcies a la donació feta pels Montcada el 4 de desembre de 1150. El 1152 era inaugurada la primera església.

A la seva mort fou succeït per l’abat Hug.

Guerau -abat Valldaura-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158.

La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d’instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos.

Guerau fou tanmateix el qui trobà l’indret on s’establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell.

Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l’atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26 de gener de 1158.

Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitans que s’integraren a la comunitat de Valldaura ja abans de començar les obres d’instal·lació a Santes Creus.

Guerau -abat Poblet-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1154)

III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54).

Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any.

El 7 de setembre de 1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d’un període inicial d’obres bastant prolongat.

Fou succeït per Grimoald.

Güell, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla.

Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal.

Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant.

Finestres i de Monsalvo, Daniel

8 Respostes

(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)

Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.

Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.

Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

Escuder, Josep -abat Poblet-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1716)

Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l’acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals.

Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles.

A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l’hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L’abat hagué de subornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia.

A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.

Enríquez y de Luna, María

3 Respostes

(Castella, 1474 – Gandia ?, Safor, 1539)

Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya.

Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricàrico.

Un quant temps després d’ésser assassinat el seu marit, l’any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n’arribà a ésser abadessa (1530).

Fou l’àvia del futur sant Francesc de Borja.

Emma de Barcelona

4 Respostes

(Catalunya, 880 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)

Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l’any 885.

Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori.

El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.

Eldesind -abat Rodes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.

L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.

L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.

Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.