Arxiu d'etiquetes: 2020

Bas i Peired, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)

Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.

Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).

Vilà i Valentí, Joan

Deixa un comentari

(Sallent de Llobregat, Bages, 29 març 1925 – Barcelona, 23 agost 2020)

Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona (1965). Pedagog sistemàtic, ha estat un gran investigador i especialista en geografia agrària.

La seva obra és nombrosa i ha col·laborat en diverses revistes especialitzades: cal esmentar La comarca de Bages (tesi doctoral), i articles com L’origen del mas i del mercat, Coeficientes e índices demográficos, La transhumància a Catalunya (en col·laboració amb Salvador Llobet), Ibiza y Formentera, islas de la sal.

Ha dirigit La Tierra y sus límites (1967), i la Geografía de España (2 volums, 1972). Cal assenyalar també La península Ibérica (1968), obra dedicada als estudiants universitaris, Un decenni de geografia a Catalunya (1945-54) (1979) i El camí de Pau Vila cap a la geografia (1982).

El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Andreu i Busto, Paulina

2 Respostes
(Barcelona, 17 febrer 1921 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 octubre 2020) Artista de circ. Filla de Charlie Rivel. Debutà al circ a sis anys. Treballà amb la família fins el 1945, en què es casà amb el director danès Albert Schumann i adoptà el nom de casada de Paulina Schumann, i s’integrà al circ del mateix nom com a funàmbula i acròbata eqüestre. Tancat el circ (1969), actuà per Europa com a parella del seu pare (1972-82). L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 2008 rebé el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya.

Farreres i Bochaca, Ignasi

Deixa un comentari

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1 agost 1939 – Barcelona, 11 octubre 2020)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE.

Combinà la seva feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (de la qual esdevingué assessor del director general el 1999), amb l’activitat política al si d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al qual s’afilià el 1976.

També exercí de vicepresident (1992) i secretari general (1996) del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep A. Duran i Lleida.

Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves polítiques innovadores i pel traspàs de les competències en la formació dels aturats a la Generalitat i la creació del Servei Català de Col·locació, així com per l’impuls a la petita empresa.

L’any 1999 fou nomenat president d’Unió Democràtica de Catalunya, però dimití al novembre del 2000.

Gil-Vernet i Vila, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 desembre 1922 – 5 març 2020)

Metge. Fill de Salvador Gil i Vernet. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1946.

Seguidor de la línia d’investigació del seu pare en l’especialitat urològica, ha fet nombrosos viatges a l’estranger i n’ha portat les tècniques d’urologia més modernes. Hom li deu la utilització de còlon sigmoide en les enterocistoplàsties.

Efectuà el primer trasplantament renal a Catalunya i el primer transplantament mundial de testicle humà, ajudat per un equip de vint-i-cinc especialistes de l’hospital Clínic de Barcelona (desembre 1978), i en col·laboració amb Laureà Fernández i Cruz, el primer transplantament estatal de pàncrees i ronyó (febrer 1983).

Fou nomenat per decret catedràtic d’urologia el 1971.

Casaldàliga i Pla, Pere

Deixa un comentari

(Balsareny, Bages, 16 febrer 1928 – Batatais, Säo Paulo, Brasil, 8 agost 2020)

Eclesiàstic. Després d’estudiar a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1952 dintre l’ordre dels claretians. El 1968 va anar al Brasil, amb la missió de fundar-hi casals claretians.

La seva tasca pastoral, sempre al costat dels febles i contra la injustícia, el portà a ser ordenat bisbe l’any 1971, s’encarregà de la prelatura de Säo Félix do Araguaia. Seguidor aferrissat de la teologia de l’alliberament, s’ha encarat sovint a les autoritats civils i eclesiàstiques.

Té una extensa producció literària en català, castellà i portuguès, entre la qual sobresurten les obres: Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975), Pere Llibertat (1978), Airada esperança (1978), Encara avui respiro en català (1987), A l’aguait del Regne (1989), Carta des del Brasil (1989) i Carta a mis amigos (1992).

Carulla i Ventura, Montserrat

2 Respostes

(Barcelona, 19 setembre 1930 – 24 novembre 2020)

Actriu. Iniciada en el teatre d’aficionats, féu estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona al final de la dècada de 1940. El 1960 es professionalitzà amb l’obra Soparem a casa, de J.M. de Sagarra, de qui també representà El fiscal Recasens i la seva adaptació de Romeo i Julieta.

Després de dues temporades a Madrid, tornà a Barcelona i actuà de manera habitual en el teatre català.

Entre les moltes representacions que ha dut a terme cal ressaltar Mort de dama, La filla del mar, d’Àngel Guimerà, Pigmalió, de B. Shaw, i Revolta de bruixes, de J.M. Benet i Jornet.

També ha participat en serials televisius, com ara Secrets de família.

Benet i Jornet, Josep Maria

5 Respostes

(Barcelona, 20 juny 1940 – 6 abril 2020)

Comediògraf. Amb l’obra Una vella coneguda olor (1964), que obtingué el premi Josep M. de Sagarra, inicià un teatre realista i d’ambient barceloní.

Després seguiren: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d’Ali-Bey (1985), Desig (1991), Ai, Carai (1990), Fugaç (1994), E. R. (1995, premi Nacional de Teatre) i Testament (1996).

També ha publicat teatre infantil: Taller de fantasia (1970), Supertot (1975), El somni de Bagdad (1977), Dins la catedral (Josafat) (1985), Carlota i la dona de neu (1992), etc.

Fundador i redactor de la revista “Els Marges”, hi ha destacat com a crític literari.

El 1991 va rebre el premi Nacional de les Arts Escèniques de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat guionista de diverses sèries de televisió.