Arxiu d'etiquetes: 2015

Aranda i Ezquerra, Vicenç

5 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1926 – Madrid, 26 maig 2015)

Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona.

El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí… (1989), Amantes (1991, que triomfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d’altres.

Establert a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989).

El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

Alpiste i Pérez, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1941 – 18 agost 2015)

Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Enric Ribó, Eduard Toldrà i Joan Massià, i hi obtingué el Premi d’Honor de virtuosisme (1964).

Fou concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981).

Ha actuat amb èxit per tot Europa.

Albert i Montaner, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)

Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.

També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.

Aguilar i Moré, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1924 – 23 setembre 2015)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’estudi d’Oleguer Junyent (1945-58).

El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d’escenes de ballet i de ball espanyol a l’oli, a l’aiguada, el llapis i la ploma.

Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres.

Molas i Batllori, Joaquim

13 Respostes

(Barcelona, 5 setembre 1930 – 16 març 2015)

Historiador de la literatura. Fill del músic Isidre Molas i Font, i germà d’Isidre. Estudià filosofia i lletres, secció de filologia romànica (1948-53). Ha exercit de professor a la Universitat de Barcelona (1953-59) i als Estudis Universitaris Catalans (1961-72). Fou catedràtic de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-82).

Dedicat de bon principi a la literatura medieval catalana, se centrà en estudis d’erudició i adoptà un mètode estilístic, conseqüència dels quals són la tesi doctoral La poesia de Lluís Icart (1958), Literatura catalana antiga del s XIII (1961) i del s XV (1963), l’edició de Boscán (1957) i la De la poesía heroico-popular castellana (1959).

A partir del 1959 s’ha dedicat a l’assaig i a la crítica i s’ha especialitzat en literatura catalana contemporània, adoptant el mètode històrico-sociològic; n’és una mostra l’obra Poesia catalana del segle XX (1963), feta amb la col·laboració de Josep Maria Castellet.

Ha fundat l’“Antologia Catalana”, col·lecció en la qual ha publicat alguns dels seus estudis més importants com a pòrtic d’antologies, com Poesia catalana de la Restauració (1966), Poesia catalana romàntica (1967) i Poesia catalana neoclàssica i preromàntica (1968).

Entre les obres posteriors destaquen Una cultura en crisi (1971), Lectures crítiques (1975), Antologia de la poesia catalana (1979, amb Josep M. Castellet), La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (1983), Dalí i els morts (1991), Les metamorfosis de Barcelona (1992) i Fragments de memòria (1997). Fou també director, a partir del setè volum, de la Història de la literatura catalana iniciada per Martí de Riquer.

El 1998 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Estrada i Gamissans, Xavier

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 abril 1918 – Montserrat, Bages, 18 març 2015)

(dit Gregori) Compositor, organista i musicòleg. Benedictí. Format a l’escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1926-32), ingressà al monestir el 1933, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Es perfeccionà a París. Estudià composició amb Josep Barberà (1941-46) i amb Cristòfor Taltabull (1946-50).

Ha escrit obres litúrgiques amb text català i la cantata Oh gran misteri!. Fou secretari de la secció musical del II Congrés Litúrgic de Montserrat. Director del cor dels monjos a partir del 1968, ha realitzat gravacions de prestigi internacional. Com a musicòleg ha interpretat els signes de la dansa del Llibre Vermell.

Convergència i Unió

13 Respostes

(Catalunya, 19 setembre 1978 – 18 juny 2015)

(CiU)  Coalició política. Formada per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. De signe nacionalista, la coalició guanyà les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya (1980); Jordi Pujol fou, a partir d’aleshores, president de la Generalitat. CiU vencé per majoria absoluta en les eleccions de 1984, 1988 i 1992, i la perdé en les de 1995, bé que continua essent la força política més votada.

Representada prou àmpliament al congrés dels diputats de Madrid, donà suport extern als govern del PSOE (1993-96) i al del Partit Popular (1996-2000).

Arran de discrepàncies pels projectes polítics d’ambdós partits, l’any 2015 fou dissolta la coalició.