Arxiu d'etiquetes: 2013

Santos i Torroella, Àngels

3 Respostes

(Portbou, Alt Empordà, 7 novembre 1911 – Madrid, 3 octubre 2013)

Pintora. Germana de Rafael Santos. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti.

Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l’estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París.

El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà.

La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors.

Fill seu és el també pintor Julià Grau i Santos.

Milicua Illarramendi, José

Deixa un comentari

(Oñati, País Basc, 12 maig 1921 – Barcelona, 20 maig 2013)

Historiador de l’art. S’establí a Barcelona el 1944. Es centrà en la pintura hispànica del Renaixement ençà, especialment en Josep de Ribera, tema de la seva tesi doctoral, en Goya i en Picasso. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i enciclopèdiques, com també en el “Diario de Barcelona”.

Fou secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-70) i director de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1975), en la qual ingressà com a professor el 1970. Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ésser-ne el cap del departament d’història de l’art.

Maspons i Casades, Oriol

1 Resposta

(Barcelona, 23 novembre 1928 – 12 agost 2013)

Fotògraf. Residí un temps a París. De nou a Barcelona, treballà com a fotògraf per a una casa editorial. Feia també fotografies de mostres d’arquitectura, així com d’altres per a portades de discos i per a il·lustració de llibres.

El Museu d’Art Modern de Nova York li comprà tres fotografies, fet que el converteix en el primer professional del país amb tres obres en aquella institució. També li n’adquirí una l'”Annual Photography” (1959).

“El Photography Year Book” li publicà obres en 1961, 1963, 1964 i 1966. En 1964 l’havia nomenat Star Photographer i li havia publicat quatre pàgines de retrats femenins i dues de text.

Ha sigut un dels professionals catalans més sol·licitats.

Guillén, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1932 – Madrid, 17 gener 2013)

(Fernando Gallego i Guillén)  Actor teatral i de cinema. S’inicià com a actor al teatre, primer com a integrant del Teatro Universitario de Derecho i, posteriorment, a diverses companyies (entre elles les d’Elvira Noriega, Fernando Fernán Gómez, Núria Espert o la Lope de Vega) i als teatres Español i María Guerrero. Va consolidar la seva fama a la televisió, especialment a La saga de los Rius.

Debutà al cinema amb Un día perdido (1953) i treballà per a directors com Pere Lazaga, J.L. Sáenz de Heredia o Josep Maria Font, entre d’altres. La seva carrera canvià d’orientació a partir de Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), de P. Almodóvar.

El 1992 va rebre el premi Goya al millor actor per Don Juan de los infiernos, de G. Suárez. Entre la resta de la seva filmografia destaquen: La nave de los locos (1995), Más allá del jardín (1996), Airbag (1997), La herida luminosa (1997) i El abuelo (1998).

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Caixa d’Estalvis del Penedès

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 6 abril 1913 – 2013)

Entitat financera. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 18.312 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 308.181 milions, que la converteixen en la tercera caixa d’estalvis de Catalunya per aquest concepte.

L’estructura dels recursos crediticis és similar a la mitjana de les caixes catalanes, amb un pes menor de les cessions temporals de deute públic i una major importància dels dipòsits a termini, amb un cert pes del capital d’emprèstits.

Presenta una bona activitat creditícia i disposa d’una xarxa d’unes 260 oficines, amb una forta expansió els darrers anys.

L’any 2013 va ser integrada al Banc de Sabadell.

Cahner i Garcia, Max

9 Respostes

(Bad Godesberg, Alemanya, 3 desembre 1936 – Barcelona, 14 octubre 2013)

Editor, escriptor i polític. De família alemanya establerta a Catalunya de començament de segle. Llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, es distingí com a lluitador antifranquista i promotor de la cultura catalana, motiu pel qual el 1964 fou expulsat de l’estat espanyol.

Fundador d’Edicions 62 (1961), que dirigí fins al 1969, i de Curial, Edicions Catalanes (1972), fou un dels principals impulsors de la Gran Enciclopèdia Catalana, del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya “Català al carrer”. Col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i director de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-85).

Ha estat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat (1980-84) i dirigí la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent (1985-94). Ha publicat Epistolari de Renaixement (1977-78).

El 1994 es presentà a les eleccions europees amb un partit de nova creació, impulsat per ell mateix, amb el nom de la històrica Acció Catalana.