Arxiu d'etiquetes: 2002

Arribas i Palau, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1926 – Palma de Mallorca, 28 octubre 2002)

Arqueòleg. Començà com a medievalista (La conquista de Cerdeña, tesi doctoral). Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la universitat de Granada, d’on fou nomenat professor emèrit (1988), i de prehistòria a la de Palma de Mallorca.

Ha treballat especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península ibèrica. Un dels directors de les excavacions de la Fundació Bryant a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia).

Ha excavat i publicat nombrosos treballs, d’entre els quals: Poblado y necrópolis de los Millares en col·laboració amb Martín Almagro (1963), The Iberians (1964), Cada piedra es un mundo (1972), Lecciones de Prehistoria (1974) i Pollentia? I i II (1977 i 1978, amb col·laboració amb Miquel Tarradell i D.E. Woods) i El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca) (1987).

Jubilat l’any 1988, va continuar el seu treball de recerca amb la direcció de les excavacions als jaciments de Los Millares i Pollentia.

Montsalvatge i Bassols, Xavier

7 Respostes

(Girona, 11 març 1912 – Barcelona, 7 maig 2002)

Músic. Deixeble de Ll. Millet, E. Morera i J. Pahissa al Conservatori Municipal de Barcelona. Exercí com a crític musical a “La Vanguardia” i a “Destino”, revista de la qual fou director (1969-74), tot i que la seva activitat principal ha estat la composició.

En la seva obra, eclèctica i contemporània, tenen gran importància els ritmes i temes antillans, bé que ha evolucionat cap a un major rigor estructural i la utilització d’elements tècnics de procedència diversa, com ara la tonalitat i la tècnica dodecafònica.

Destaquen entre les seves obres: Tres divertimentos (1942), Cinco canciones negras (1946), Cuarteto indiano (1952), Concierto breve (1952), Poema concertante (1953), Calidoscopio (1954), Partita (1958), Cant espiritual (1958), Sonatina (1962), i les òperes Una voz en off (1962) i Babel 46 (1967, no estrenada fins al 1994).

Posteriorment ha escrit Cinco invocaciones a Jesús Crucificado, Hommage à Manolo Hugué (1971), Serenata à Lydia de Cadaqués (1972), Reflexus-Obertura (1973), Concierto del Albaicín (1977), Música per a un diumenge (1983), Quadriví per a tres Stradivarius (1984), Calidoscopi (1990), Sortilegis (1992), Bric-à-brac (1993), Elegía a Maurice Ravel (1994) i Folía daliniana (1996).

El 1991 publicà les memòries Papers Autobiogràfics. El 1998 va ser nomenat membre honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb el premi de Composición Reina Sofia (1992) pel conjunt de la seva obra, la medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1992) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Enllaç web:  Associació Xavier Montsalvatge

Montanyès i Moliner, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 25 octubre 1937 – 10 novembre 2002)

Actor i director de teatre. Es va formar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha intervingut en nombrosos muntatges i ha dirigit, entre molts altres, Antígona (1978), de Salvador Espriu, Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany, El manuscrit d’Alí Bei (1988), de J.M. Benet i Jornet, Kean de J.P. Sartre i A. Dumas, L’hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra per al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Com a actor ha interpretat diverses obres de S. Espriu, de Shakespeare i de Joan Oliver. Ha estat director de l’Institut del Teatre (1981-88) i formà part de l’equip de direcció del Teatre Lliure.

Marsillach i Soriano, Adolf

2 Respostes

(Barcelona, 25 gener 1928 – Madrid, 21 gener 2002)

Actor i autor teatral i cinematogràfic. Nét d’Adolf Marsillach i Lleonart. Debutà a Madrid amb En la ardiente oscuridad (1950). Entre els seus èxits com a actor i director del Teatro Español de Madrid (des del 1965) hi ha Marat-Sade (1968) i Tartuf (1969).

Fundà i dirigí (1978-79) el Centro Dramático Nacional, i més tard fou nomenat director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (1985-89 i 1992-96), i amb la qual ha fet montatges com La Gran Sultana (1994) i El misántropo (1996).

Ha actuat en nombroses pel·lícules: Mariona Rebull (1947), Cerca de la ciudad (1952), La regenta (1974), Al servicio de la mujer española (1978), Sesión continua (1984), La vaquilla (1985), Esquilache (1988, premi Goya al millor actor de repartiment) i Un largo invierno (1991).

Ha dirigit Flor de santidad (1972). Ha estrenat, com a autor teatral, Yo me bajo en la próxima, y usted? (1981) i ha col·laborat en diverses produccions per a la televisió.

Va publicar un llibre de memòries Tan lejos, tan cerca. Mi vida (1998). El 1991 va rebre la Medalla d’Or de Belles Arts, màxim guardó que atorga el Ministeri de Cultura.

Domènech i Casanova, Amand

Deixa un comentari

(Barcelona, 1920 – 2002)

Grafista, il·lustrador i cartellista. Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1946-63). Els anys 1960-62 féu una estada a Suïssa.

Ha participat en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i ha obtingut diversos premis. S’ha identificat sobretot amb temes de grans manifestacions barcelonines.

Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD (1961), la direcció de la qual assumí el 1967, i membre de l’Associació Tipogràfica Internacional i president del Col·legi de Dissenyadors Gràfics. Fou professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana (1964-67) i a l’Escola Oficial de Publicitat (1968-70). Ha col·laborat amb articles a diverses publicacions professionals.