(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Barcelona, 1935 – 4 desembre 2002)
Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965).
En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).
Després del 1975 s’ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.
(Catalunya, 1984 – 2002)
(LGAI) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.
La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.
Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.
L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.
(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)
Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.
Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.
El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.
Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.
(Països Catalans, 5 abril 2002 – )
Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana.
Té l’objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Enllaç web: Institut Ramon Llull
(Barcelona, 1951 – 2002)
(ICESB) Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.
El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.
Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
(Gandesa, Terra Alta, 3 juliol 1911 – Barcelona, 22 novembre 2002)
Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39).
Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a “Treball” i al “Butlletí de la Conselleria d’Economia”.
S’exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l’editorial Grijalbo.
(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)
Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.
El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.
És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.
(Barcelona, 30 abril 1924 – Madrid, 10 febrer 2002)
Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees.
El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques.
El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d’Alianza Popular, d’on fou elegit vice-president i del qual se’n separa a finals del 1978.
Autor d’assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).
Dades dels Països Catalans 