(Barcelona, 1909 – 2002)
Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.
(Barcelona, 1909 – 2002)
Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.
(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1 gener 1911 – Barcelona, 10 maig 2002)
Escultor i dissenyador. Es formà a l’Escola de Llotja.
Participà en algunes de les exposicions de Primavera de Barcelona, a l’exposició de l’ADLAN del 1935 i també a París, a la del Grup Surrealista Breton.
Més tard, com a interiorista i dissenyador, ha estat un dels fundadors de l’ADI-FAD i del Club Cobalto 49.
(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)
Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.
Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.
Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.
Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.
Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.
(Barcelona, 1935 – 4 desembre 2002)
Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965).
En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).
Després del 1975 s’ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.
(Catalunya, 1984 – 2002)
(LGAI) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.
La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.
Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.
L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.
(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)
Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.
Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.
El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.
Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.
(Països Catalans, 5 abril 2002 – )
Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana.
Té l’objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Enllaç web: Institut Ramon Llull
(Barcelona, 1951 – 2002)
(ICESB) Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.
El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.
Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
(Gandesa, Terra Alta, 3 juliol 1911 – Barcelona, 22 novembre 2002)
Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39).
Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a “Treball” i al “Butlletí de la Conselleria d’Economia”.
S’exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l’editorial Grijalbo.