Arxiu d'etiquetes: 1980

Villalonga i Pons, Llorenç

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 28 gener 1980)

Novel·lista i escriptor. Usà el pseudònim de Dhey. Germà de Miquel. Destinat per la família a la carrera militar o a l’eclesiàstica, va fer, en canvi, la de medicina. Es va especialitzar en psiquiatria i va ser sotsdirectori del Manicomi Provincial de Mallorca.

Incompatible amb els pressupòsits de la societat palmesana i de l’escola literària mallorquina, va publicar en català una novel·la, Mort de Dama (1931, edició definitiva el 1967). Va escriure en castellà diverses obres, i en un català on abunden les formes col·loquials mallorquines: La novel·la de Palmira (1952), Faust (1956), Bearn (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), Aquil·les o l’impassible (teatre, 1964), La dama de l’harem (1974), entre d’altres.

És autor també de Desbarats (recull de peces teatrals, moltes d’elles esperpèntiques, 1965), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), La Lulú (1970), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974, premi Josep Pla), etc.

Retrata en totes aquestes obres el món decadent de la Mallorca ancestral que no ha conegut la Revolució industrial, i on les formes de vida de l’antic règim són encara molt vigents. Bearn, sobretot, la seva gran creació, presenta analogies amb Il Gattopardo del príncep de Lampedusa, obra posterior a la versió castellana de Bearn i traduïda per Villalonga al català. La novel·la de Palmira retrata també una classe mitjana barcelonina tronada i abocada a l’anorreament.

La seva obra narrativa és una de les més importants de la literatura moderna i respon a un élan proustià.

Truc -publicació, 1974/80-

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1974 – 1980)

Publicació periòdica. De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues, al·lusió al joc de cartes. Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal. Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català.

S’ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord. Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han col·laborat la major part d’intel·lectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a Catalunya del Nord.

Torres i Maeso, Domènec

1 Resposta

(València, 20 novembre 1895 – 25 juny 1980)

Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36).

El seu paper en els dies de juliol de 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel novembre 1936).

A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.

Serra i Pastor, Miquel Manuel

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)

Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.

Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).

Saborit Colomer, Andrés

Deixa un comentari

(Alcalá de Henares, Madrid, 10 novembre 1889 – València, 26 gener 1980)

Polític socialista. Membre de l’ala moderada del PSOE. S’oposà a l’adhesió a la II Internacional, al pacte de Sant Sebastià (1930) i a l’alçament d’octubre de 1934, va haver d’abandonar el càrrec de secretari de la UGT.

Exiliat el 1939, el 1977 tornà a Espanya i residí fins a la seva mort a València.

És autor de la biografia Julián Besteiro (1967).

Revista Catalana -Rosselló-

Deixa un comentari

(Rosselló, 1969 – 1980)

Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.

Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.

Garcia i Fernández, Sergi

Deixa un comentari

(Borriol, Plana Alta, 9 gener 1980 – )

Golfista. Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove en assolir el Campionat Europeu d’Aficionats.

Durant les temporades 1997 i 1998 vencé 17 dels 21 torneigs en que participà i es creà una forta expectació davant el seu pas al professionalisme, que es produí a l’abril del 1999. Al cap de pocs mesos guanyà l’Open d’Irlanda.

Gaos i González-Pola, Vicent

2 Respostes

(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)

Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.

La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).

Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.

El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.

Ferrero i Donat, Joan Carles

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )

Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).

Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.

El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.

Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes

2 Respostes

(Perpinyà, 1980 – )

Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller.

La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.