(València, 23 novembre 1917 – 22 desembre 1975)
Publicista. Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Col·laborà en la instal·lació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot. Fou editor i director de la revista “Gorg”.
Publicà En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg) (1976), Els xiquets i la circulació (1971) i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València (1970).
(Muro d’Alcoi, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)
Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.
(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)
Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.
Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.
Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.
Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)
Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.
El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).
Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.
(Elx, Baix Vinalopó, febrer 1965 – 1975)
Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d’Alacant (1966) i des d’aleshores foren continues arreu de l’estat.
L’any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular).
Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics.
Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.
Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.
Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.
L’any 1975 foren derruïdes.
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
(País Valencia, 1975 – 18 octubre 2013)
Grup músico-vocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials.
De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d’Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d’altres.
(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)
Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.
Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).
Dades dels Països Catalans 