Arxiu d'etiquetes: 1975

Ferrer i Ginard, Andreu

5 Respostes

(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)

Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.

El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).

Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.

Elx, Grup d’

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, febrer 1965 – 1975)

Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d’Alacant (1966) i des d’aleshores foren continues arreu de l’estat.

L’any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular).

Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics.

Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.

Coves de Benimàmet, les

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.

Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.

L’any 1975 foren derruïdes.

Civera i Martínez, Marí

5 Respostes

(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)

Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.

Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.

Boachon-Joffre, Yvonne

Deixa un comentari

(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)

Escriptora en francès.

Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.

Al Tall

2 Respostes

(País Valencia, 1975 – 18 octubre 2013)

Grup músico-vocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials.

De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d’Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d’altres.

Garcias i Font, Llorenç

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)

Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.

Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).

Fargas i Miralles, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1908 – 1975)

Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme.

Cases i Capó, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)

Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.

Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.

Bergnes i Soler, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 gener 1888 – Tortosa, Baix Ebre, 3 febrer 1975)

Pintor. Residí molts anys a l’Amèrica del Nord.

Ha destacat conreant el paisatge, dins una línia fidel a les derivades de l’estil modernista.