Arxiu d'etiquetes: 1973

Villalonga i Villalba, Ignasi

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

Verdeguer i Sapena, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).

Uc

Deixa un comentari

(Eivissa, 1973 – 2016)

Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.

De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.

Quilis i Molina, Rafael

1 Resposta

(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)

Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.

Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

Francís, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1886 – 1973)

Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.

Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).

Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.

Havia signat P. Francis-Ayrol.

Escola Municipal de Mallorquí

1 Resposta

(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )

Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.

La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.

Enllaç web: Escola de Mallorquí

Didastec

Deixa un comentari

(València, 1973 – 1979)

Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.

S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.

Camó, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)

Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.

És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.

La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Adsuara i Ramos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)

Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.

Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.

Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.