Arxiu d'etiquetes: 1973

Grup Català de Sociolingüística

3 Respostes

(Prada, Conflent, 1973 – després 2008)

Associació científica. Creada per a l’estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, “Treballs de Sociolingüística Catalana”. Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l’Associació Internacional de Sociologia.

L’any 2006 adoptà el nom d’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que el 2008 passà a dir-se Societat Catalana de Sociolingüística i després s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans.

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

2 Respostes

(Illes Balears, 1973 – )

(GOB)  Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d’Educació Ambiental, la d’Excursionisme i la d’Ornitologia i Anellament.

Ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Ciutat de Palma d’Investigació (1983), el premi Borja Moll (1988) i el Premi Nacional del Medi Ambient (1997), entre altres.

La seva acció ha estat predominant per a evitar la proliferació d’urbanitzacions, ports esportius i altres instal·lacions o serveis turístics en indrets d’alt valor ecològic, al mateix temps que ha aconseguit que les institucions protegissin d’una manera eficaç diverses àrees d’interès naturals.

Entre altres, edita les revistes “Ecologista” (des del 1985), “Circular Informativa” (des del 1973), “Circular Ornitològica” (des del 1979) i l'”Anuari Ornitològic” (des del 1987).

En l’àmbit científic ha ajudat a la realització de diversos treballs, com el Catàleg d’Espècies Vegetals Endèmiques i Amenaçades de Balears (1986), i des del 1982 elabora un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca. La seva aportació científica més destacada ha estat la descoberta del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca que actualment és objecte d’un pla de recuperació subvencionat per la Comunitat Europea i el govern balear.

Enllaç web: GOB Mallorca

Grandó, Carles

2 Respostes

(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)

Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.

Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).

També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

Fou germà seu Renat Grandó  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).

Francís, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1886 – 1973)

Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.

Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).

Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.

Havia signat P. Francis-Ayrol.

Escola Municipal de Mallorquí

1 Resposta

(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )

Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.

La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.

Enllaç web: Escola de Mallorquí

Didastec

Deixa un comentari

(València, 1973 – 1979)

Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.

S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.

Camó, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)

Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.

És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.

La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Adsuara i Ramos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)

Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.

Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.

Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.

Macabich i Llobet, Isidor

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.

Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.