Arxiu d'etiquetes: 1973

Didastec

Deixa un comentari

(València, 1973 – 1979)

Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.

S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.

Camó, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)

Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.

És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.

La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Adsuara i Ramos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)

Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.

Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.

Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.

Macabich i Llobet, Isidor

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.

Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.

Granell -arquitectes-

3 Respostes

(Barcelona ?, segle XIX – )

Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:

Jeroni Granell i Barrera  (Barcelona, segle XIX)  Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.

Jeroni Granell i Bartomeu  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.

Comas i Camps, Margarida

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)

Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.

Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).

Bernades i Pont, Jaume

Deixa un comentari

(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Ha efectuat nombroses exposicions individuals.

Bastos Ansart, Manuel

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)

Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.

Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.

Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.

És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).

Madriguera i Rodon, Enric

(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)

Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.

Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.