(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)
Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.
En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).
Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.
(Perpinyà, 1954 – 1971)
Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.
Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.
(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)
Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.
És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).
(Palma de Mallorca, 1909 – Caracas, Veneçuela, 1971)
Periodista republicà. Dirigí “República” (1934-36), òrgan de l’Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins al 1935.
Durant la guerra civil fou empresonat al castell de Bellver, i el 1949 va emigrar a Veneçuela.
(País Valencià, del 14 al 18 abril 1971)
Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions.
El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals.
(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)
Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.
El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971) Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.
(Perpinyà, 1971 – 1979)
Institució d’ensenyament superior.
Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1971)
Arabista. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Estudi General Lul·lià i a l’Escola de Comerç, de Palma de Mallorca.
Ha publicat Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit.
Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrab-castellà.
(Bujaraloz, Aragó, 4 març 1889 – València, 26 desembre 1971)
Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt.
Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).
(València, 1896 – 1971)
Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.
Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
Dades dels Països Catalans 