(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
(Ciutadella, Menorca, 16 octubre 1911 – 26 juny 1970)
Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi.
Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).
(Alacant, 16 maig 1891 – Burjassot, Horta, 14 setembre 1970)
Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar i Ros. Aconseguí èxits remarcables.
És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Lauri Volpi.
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
(Rosselló, 1970 – 1972)
(CREA) Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.
El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, “La Falç” (set números).
A la fi del 1972 el succeí l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives.
(Palma de Mallorca, 8 octubre 1903 – 7 octubre 1970)
Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló i Porcel. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora”.
Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà.
Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).
(Palma de Mallorca, 1970 – )
Biblioteca pública. Propietat de Bartomeu March, radicada al palau March. Posseeix 30.000 volums, 200 manuscrits i 12 incunables. És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans.
El fons més important procedeix de les donacions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll. Entre les seves obres, algunes de gran valor, hi ha el Llibre del Consolat dels mercaders catalans a Bruges, del segle XV, el Llibre dels Costums de Tortosa, incunables lul·lians, llibres rars, etc.
(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)
Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).
La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.
Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.
(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)
Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.
És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.
(Barcelona, 1880 – Sermaises, Orleanès, 1970)
Dibuixant i pintor. Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s’establí definitivament a França el 1918.
Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.
Dades dels Països Catalans 