Arxiu d'etiquetes: 1961

Edigsa

4 Respostes

(Barcelona, 29 maig 1961 – desembre 1983)

(Editorial General SA)  Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l’aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó.

Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana) i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

Delta ADI-FAD, premis

33 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Premis de disseny concedits anualment per l’ADI-FAD de Barcelona, per a estímul de la indústria i dels dissenyadors.

Hom en concedia de dues categories (or i argent). El 1971 foren suplerts per una àmplia selecció de disseny.

Enllaç: Premis Delta

Delta -revista, 1961/69-

3 Respostes

(Barcelona, 1961 – 1969)

Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora.

El 1969 canvià el títol pel de “Quaderns d’Orientació Familiar”.

Cunillé i Salgado, Lluïsa

3 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 28 octubre 1961 – )

Autora teatral. Es donà a conèixer amb l’estrena de Rodeo (1991).

En la seva vasta producció ha sabut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment.

Corominas i Prats, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)

Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.

El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.

Coral Cantiga

1 Resposta

(Barcelona, 1961 – )

Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic.

Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió.

Ha actuat a diversos països europeus.

Companyia Industrial del Llobregat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1961 – )

Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat.

El 1881 féu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896).

El 1903 s’integrà en la Societat General d’Aigües de Barcelona, dins la qual s’ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l’instal·lació de ramals de connexió.

El 1959 dugué a terme la captació de les aigües subàlvies de Martorell amb funció subsidiària del cabal del Llobregat (1959).

El nom que té actualment fou adoptat l’any 1961.

Coixet i Castillo, Isabel

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 9 abril 1961 – )

Realitzadora i guionista cinematogràfica. Després d’una època dedicada al món de la publicitat, debutà en el cinema amb Mira y verás (1984).

Posteriorment ha dirigit Massa vell per a morir jove (1988), Things I Never Told You (1996, rodada als Estats Units) i A los que aman (1998).

Centre d’Estudis Francesc Eiximenis

2 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Entitat cultural i religiosa. Fundada com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat.

Agrupa intel·lectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya.

N’han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni M. Güell.

Josep M. Bardés, que en fou l’animador inicial, n’ha estat sempre el conciliari.

Lluís Bracons i Sunyer

Bracons i Sunyer, Lluís

2 Respostes

(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)

Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.

A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.

Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.

El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.