(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
(Màlaga, Andalusia, 13 juliol 1878 – Barcelona, 1961)
Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França.
Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l’impressionisme.
Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L’amic Colomer.
(Barcelona, 1887 – 1961)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba. Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908.
Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, i n’ha fetes diverses d’individuals a Barcelona.
Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció.
(Barcelona, 1961 – )
(Joaquim Manresa i Mirabet) Fotògraf. Col·laborador de Colita i, des del 1985, del diari “La Vanguardia”. Ha destacat en el camp del fotoperiodisme.
Entre els seus treballs destaquen Barcelona nit (1990, premi Fotopress), El Molino (1992), La sombra de toro (1996) i, sobretot, la sèrie de fotografies dedicades a l’ablació, amb què va guanyar el premi Godó de Fotoperiodisme (1998).
(Barcelona, 1961 – )
Dramaturg i crític teatral. Autor d’obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus.
Desenvolupà l’exercici de la crítica tant a l'”ABC” (1990-92) com, des del 1995, a “El País”.
Fou redactor de premsa de l’IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de “La Revista del Mercat” (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral “El Apuntador” del canal cultural de Vía Digital.
(Catalunya, 12 juliol 1961 – )
(JAEC) Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’ajut de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Ómnium Cultural.
Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català.
Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l’ensenyament d’adults.
(Barcelona, 1961 – )
Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, Albert Boadella i C. Soldevila.
Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969).
Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999), etc. També han actuat a la televisió.
El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.
(Barcelona, 28 agost 1878 – 15 juliol 1961)
Poeta. Fill de Joaquim Guasch i Ribera. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals.
L’any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l’any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals.
Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).
Dades dels Països Catalans 