(Alzira, Ribera Alta, 28 agost 1961 – )
Poeta. És un dels nous poetes de la generació dels vuitanta més interessants i un dels més representatius del País Valencià.
Ha publicat diversos llibres de poemes que li han donat alguns premis, així com els estudis Joan Fuster (1990), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1991) i Cultura i societat a la postguerra (1939-59) (1992), i ha traduït autors italians com C. Pavese, S. Quasimodo i G. Bassani.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.
És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.
(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)
Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.
Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.
(Olot, Garrotxa, 5 desembre 1893 – 10 setembre 1961)
Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d’Olot (1953), i De l’amor i de la desamor (1954).
(Altstätten, Suïssa, 1880 – Barcelona, 1961)
Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d’arpa del Conservatori de Ginebra.
Escriví peces per a arpa i publicà el Méthode d’exercices pour la harpe, que ha estat molt difosa.
(Barcelona, 1895 – 1961)
Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).
Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).
(Figueres, Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 7 juliol 1961)
Arquitecte. Fou pensionat a Roma en 1911. Autor d’edificis interessants a Sant Feliu de Guíxols, d’on fou arquitecte municipal.
Col·laborador de “Vell i Nou” i “Revista Nova”.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
Dades dels Països Catalans 