Arxiu d'etiquetes: 1959

Tago, Grup

Deixa un comentari

(Mallorca, 1959 – 1964)

Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.

L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.

Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.

Sicània -revista-

2 Respostes

(València, juliol 1958 – desembre 1959)

Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.

Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans.

Tingué destacats col·laboradors de l’època.

Cook, William Edwards

1 Resposta

(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)

Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.

Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.

Círculo Cultural Aparici y Guijarro

Deixa un comentari

(València, 1959 – )

Societat. Fundada per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d’aquest sector polític. Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra.

El 1970 aparegué el butlletí informatiu “Aparici y Guijarro“, el qual hagué de canviar el seu contingut en algunes ocasions a conseqüència de la censura governativa. A partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe “Tots”.

Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica el Círculo esdevingué una de les institucions més anticatalanistes, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià.

Caffaro i Jaume, Pere

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)

Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.

Conreà especialment el retrat i la natura morta.

Borralló, Josep

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)

Historiador i sacerdot.

De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L’abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.

Bernareggi y González Calderón, Francisco

Deixa un comentari

(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)

Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.

Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.

Beltrán, Mique

Deixa un comentari

(Jaraguas, Venta del Moro, Plana d’Utiel, 20 setembre 1959 – )

(Miquel Beltrán i Garcia)  Autor de còmics. És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb Daniel Torres, Micharmut i Sento.

Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground, i posteriorment a “Cairo” i “1984”.

Dels seus àlbums publicats destaquen, com a il·lustrador, La pirámide de cristal (1984), Macao (1987), i Marco Antonio (1991), entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake (1987), il·lustrat per Keko, i Mujeres fatales (1990), amb dibuixos de Max.

Bauçà i Adrover, Cosme

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)

Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.

És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.

Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.

Barceló i Martí, Joana

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 5 setembre 1959 – )

Política. La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme.

En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE.

És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l’ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.