(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)
Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.
Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.
(Jaraguas, Venta del Moro, Plana d’Utiel, 20 setembre 1959 – )
(Miquel Beltrán i Garcia) Autor de còmics. És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb Daniel Torres, Micharmut i Sento.
Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground, i posteriorment a “Cairo” i “1984”.
Dels seus àlbums publicats destaquen, com a il·lustrador, La pirámide de cristal (1984), Macao (1987), i Marco Antonio (1991), entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake (1987), il·lustrat per Keko, i Mujeres fatales (1990), amb dibuixos de Max.
(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)
Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.
És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.
Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.
(Ciutadella, Menorca, 5 setembre 1959 – )
Política. La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme.
En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE.
És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l’ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.
(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)
Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).
(Barcelona, 1955 – 1959)
Col·lecció catalana de novel·la fundada per Joan Oliver, Joan Sales i Xavier Benguerel, i dirigida per J. Oliver fins al 1959, any en què, en fundar-se el Club Editor, passà a ésser dirigida per J. Sales fins al 1983 i, posteriorment, per Núria Folch.
(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)
Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.
Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.
(Barcelona, 24 juliol 1898 – 5 setembre 1959)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger.
Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat.
(Barcelona, 1959)
Sèrie d’aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l’obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo.
Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l’artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 