Arxiu d'etiquetes: 1958

Visedo i Moltó, Camil

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Vich i Salom, Joan

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)

Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).

Valls i Aguiló, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)

Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.

En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.

Vallès i Terrades, Maties

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1958 – )

Periodista. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985. Aquest any entrà a treballar al “Diario de Mallorca”, del qual fou director adjunt des del 1996.

Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara “La Vanguardia”, “Diario 16”, “Geo”, “Correo Español”, “Heraldo de Aragón”, “Tiempo”, “Cambio 16”, etc.

És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art. Ha impartit diversos cursos sobre periodisme organitzats per la Universitat de les Illes Balears.

El 1992 hom li atorgà el premi Ciutat de Palma de periodisme, i el 1999, el primer premi de la Fundación del Fútbol Profesional.

Torres i Pérez, Daniel

1 Resposta

(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents, 20 agost 1958 – )

Autor de còmics. Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà col·laborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat. Des del 1980 publicà a “El Víbora” (per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído), i a partir del 1982 a “Cairo”, on aparegué Las aventuras de Roco Vargas.

D’altres obres destacables són Opium (1983), Tritón (1984), El misterio del susurro (1985), Sabotaje (1989) i El muro (1990). Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pòsters, portades, etc.

Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu estil prima les referències culturals i una tendència al decorativisme gràfic. És un dels màxims exponents de l’anomenada escola valenciana del còmic.

Todolí i Cervera, Vicent

Deixa un comentari

(Palmera, Safor, 31 maig 1958 – )

Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de setembre de 1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n’organitzà la col·lecció.

Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003.

Stolz i Viciano, Ramon

1 Resposta

(València, 13 juliol 1903 – 25 novembre 1958)

Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l’escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme.

Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l’església de l’Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l’Ajuntament valencià (1958).

Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).

Sòria i Parra, Enric

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 30 juliol 1958 – )

Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l’eficacia.

També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris.

Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.

Solució Sud, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta, 1958)

Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica.

Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966).

El desviament passa entre Manises i Quart de Poblet, seguint la direcció nord-oest – sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el d’Alacant. Va acompanyat amb la construcció de ponts per al ferrocarril (3) i la carretera (9), enllaçant la ciutat amb els pobles de l’Horta meridional i sud-occidental.

La solució preveia la conversió de l’antic llit del riu (cedit el 1976 a la ciutat) en zona verda, i en aquest sentit el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill elaborà un projecte global de condicionament que l’any 1987 començà a realitzar-se.

La resolució dels problemes desvetllats per la riuada s’acompanyà d’una política d’edificació de polígons a València i al Cabanyal, Paterna, Xirivella i Torrent de l’Horta.

Sitjar, pantà del

1 Resposta

(Onda / Ribesalbes, Plana Baixa)

Embassament del Millars. En funcionament des del 1958.

Té una capacitat per a 52,3 milions de m3 i ha regularitzat considerablement el curs del riu. S’aprofita per als regatges destinats sobretot als tarongers.