Arxiu d'etiquetes: 1954

Barnils i Basomba, Sergi

Deixa un comentari

(Bata, Guinea Equatorial, 1954 – )

Pintor. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i assistí també a classes de ceràmica a l’Escola del Treball. S’encarregà del departament de ceràmica artística a la indústria familiar, alhora que desenvolupava la seva vocació de pintor, relacionat amb l’ambient artístic al voltant del taller que compartien X. Figueras, P. Minuesa i P. Codó.

El 1990 realitzà un viatge a Mallorca on conegué el mecenes alemany Klaus Drobig, que el donà a conèixer en el mercat artístic alemany i europeu.

L’obra de Barnils mostra un predomini del color i un estil personal i lliure, que li permet unir elements de l’art de cultures primitives a l’afany estructuralista de l’art europeu.

Des de 1990 ha participat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals; destacà la seva presència a la mostra XV de XX (Barcelona 1992), i les exposicions individuals a Berlín (1993), Milà o Viena (1997 i 1999), que l’han fet mereixedor del reconeixement internacional.

Després d’una estada a Milà (1998), el Liceu Artístic de Florència li encarregà la realització de 16 grans vitralls per l’anomenat Temple de la Pau. Ha realitzat també una nombrosa obra gràfica en el taller de gravat de Giorgio Upiglio, a Milà.

Artís i Balaguer, Avel·lí

6 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 27 juliol 1881 – Mèxic, 30 desembre 1954)

Comediògraf, editor i periodista. Germà de Josep. Aprengué l’ofici d’impressor, que mai no deixà d’exercir; a començament de segle tingué relació amb la Tipografia de L’Avenç.

Va escriure nombroses comèdies en la línia de la millor tradició del teatre costumista, entre les quals destaca Quan l’amor ha encès la flama (1909), L’eterna qüestió (1909), Mai se fa tard si el cor és jove (1910), Vilacalmosa (1910), Matí de festa (1910), A cor distret, sagetes noves (1911), La sagrada família (1912), que ell considerava la seva millor obra, i Seny i amor, amo i senyor (1925), el seu èxit més esclatant, El camí desconegut (1927), Isabel Cortès, vídua de Pujol (1928), El testament de l’Abadal (1929) i Les ales del temps (1934).

Va editar també nombrosos llibres de teatre i algunes publicacions periòdiques. Edità la col·lecció literària “Les Ales Esteses”.

A Mèxic funda la Companyia Internacional d’Edicions, la qual emprengué la publicació de “La Nostra Revista”, i edità divuit volums de la “Col·lecció Catalònia”.

Fou el pare d’Avel·lí Artís i Gener.

Altaió i Morral, Vicenç

2 Respostes

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 14 juliol 1954 – )

Escriptor i editor. Després dels seus primers versos a la revista literària “Tarotdequinze” (1972-75), ha publicat Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980), Blasanathos o l’Elogi del suicidi (1982), La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventriloç o la indigestió de la veu (1985).

Preocupat per les tendències més avantguardistes, és autor dels assaigs Tràfic d’idees (1985) i La desconeguda (1997) i, juntament amb Jaume Creus, de La poesia, és a dir la follia (1975) i, amb J.M. Sala i Valldaura, de Les darreres tendències de la poesia catalana: 1968-78 (1980). També ha publicat l’obra teatral Senyor Picasso, carrer Montcada, Barcelona (1982) i una guia de pintura: R. D. Adela (1997).

El 1978 inicià l’edició d'”Eczema” publicació objectual i multidisciplinària, la qual ha merescut el Premi Sebastià Gasch 1982. Ha dirigit la publicació “Artics” (1985-90). Ha estat comissari d’exposicions, assessor cultural i ha dirigit diverses exposicions.

Agustí i Ballester, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1954 – )

Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona. Director de l’Institut Català de Paleontolgia Miquel Crusafont des de l’any 1985. La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic.

Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas (1994), Fòssils. A la recerca dels temps perdut (1995) i Memoria de la Tierra (1997).

Ha coordinat així mateix diverses obres col·lectives com Global events and Neogene evolution of the Mediterranean (1992), Influence of climate on faunal evolution in the Quaternary’ (1995) i La lógica de las extinciones’ (1996).