Arxiu d'etiquetes: 1953

Massot i Planes, Josep

(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)

Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.

Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.

Foren germans seus:

Melcior Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.

Mercè Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1894 – 1981)  Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.

Martínez i Ferrando, Daniel

(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)

Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.

Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.

Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.

Manzanares, Pere

(Perpinyà, 28 agost 1953 – )

Mestre. Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà.

Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana.

Fou el primer secretari de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i fou vicepresident del Centre Cultural Català.

El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I.

Manzanares, José Mari

(Alacant, 14 abril 1953 – Càceres, Extremadura, 28 octubre 2014)

(Josep Maria Dols i Abellan) Torero. Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant i de mans de Luis Miguel Dominguín.

Ha practicat un toreig de gran qualitat artística, fet que l’ha convertit en una de les grans figures del toreig.

Jornet i Perales, Marià

(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1869 – 1953)

Militar. Ingressà a l’Acadèmia General Militar de Toledo el 1892. Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898. El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu.

Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su termino municipal (1932).

Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou col·laborador durant 25 anys.

Granell i Rodríguez, Marc

(València, 19 abril 1953 – )

Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor.

Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrés Estellés), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l’instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu.

És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d’ombra, aquest quatre últims publicats el 1999.

Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000).

Ha estat director de la col·lecció de poesia “Gregal” i dirigí la col·lecció “Poesia” de la Institució Alfons el Magnànim.

Fortea i Guimerà, Daniel

(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)

Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.

Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).

Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).

Duran i Saurina, Miquel

(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)

Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).

Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).

Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.

Diario de Mallorca -1953/ –

(Palma de Mallorca, 2 juny 1953 – )

Diari. Aparegut com a resultat de la fusió de “La Almudaina” i el “Correo de Mallorca”.

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió.

És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes Balears i la inserció d’articles en català.

Cursach i Truyol, Antoni

(Ciutadella, Menorca, 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1953)

Periodista. Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella (1886-87) i escriví la novel·la Catalina: novela histórica (1886).

El 1888 va emigrar a Amèrica i el 1892 s’establí a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” (1919-21), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.