Arxiu d'etiquetes: 1950

Canet i Font, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1950 – )

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Als seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada (1960-70), arribà a la nova figuració de l’època.

Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció. El 1973 exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma.

Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80), grup del qual fou un dels protagonistes. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals de pintura.

Calvo i Sáenz de Tejada, Carme

Deixa un comentari

(València, 7 abril 1950 – )

Artista plàstica. Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

A mitjan dels anys 1970 realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics. Al començament dels anys 1980 obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París.

Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, la tela o qualsevol altre suport, construint imatges reiteratives.

La seva trajectòria artística reflexiona pictòricament sobre la representació, tot utilitzant mitjans diversos.

Bosch i Morata, Francesc

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 30 novembre 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 setembre 1950)

Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d’Esquerra.

Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (fundat el 9 febrer 1937).

El 1938 s’exilià amb la família, primer a França, i després s’instal·là a Mèxic.

Bennàssar i Vives, Joan

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1950 – )

Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.

Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.

Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.

Ballester i Tormo, Isidre

5 Respostes

(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)

Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.

Albertí i Morey, Josep

1 Resposta

(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )

Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes Balears. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).

Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.

Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.

Fernández Díaz, Jorge

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 6 abril 1950 – )

Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular.

Ha estat regidor de l’ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989.

Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d’estat d’Administracions Territorials, el 1999, secretari d’estat d’Educació i del 2011 al 2016 ministre de l’interior.

Bové i Trius, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)

Mestre de capella i compositor.

Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926).

Borrell i Pla, Juli

3 Respostes

(Barcelona, 1877 – 1957)

Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla  (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.

Guardiola i Bonet, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891.

De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923.

Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.