Arxiu d'etiquetes: 1949

Font i Pujol, Joan

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3 maig 1949 – )

Actor i director teatral. Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants (1971), on ha desenvolupat la seva activitat professional.

Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis (1972), Catacroc (1973), Taller (1976), Plou i fa sol (1976), Mediterrània (1991), Mare Nostrum (1992), Llibre de les Bèsties (1995), Anthología (1996), T.E.M.P.U.S. (1997), El sol d’Orient (1999), La Flauta Màgica (1999) i Maravillas de Cervantes (2000), entre d’altres.

Font i Pla, Alexandre

(Barcelona, 29 abril 1876 – 9 abril 1949)

Escriptor. Col·laborà a “Torrent” (1900-02) i a “Cu-cut!” (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista.

Entre altres obres escriví L’Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d’articles Prosa lleugera (1912).

Duran i Armengol, Teresa

(Barcelona, 16 desembre 1949 – )

Escriptora. Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora.

Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·les per a lectors infantils i juvenils, i ha guanyat diversos premis.

Col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, especialment en publicacions pedagògiques i sobre temes de literatura infantil i juvenil.

Curial -revista, 1949/50-

(Barcelona, febrer 1949 – setembre 1950)

Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.

Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.

En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.

Club Cobalto 49

(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)

(Club 49)  Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

Clos i Matheu, Joan

(Parets del Vallès, Vallès Oriental, 29 juny 1949 – )

Polític i metge. Llicenciat en medicina, va ser director de diversos serveis sanitaris.

Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona pel PSC el 1983, i confirmat en el seu càrrec el 1987, el 1991 i el 1995. El 26 de setembre de 1997 va ser nomenat alcalde, en substitució del dimissionari Pasqual Maragall. A les eleccions municipals de 1999 va vèncer per una àmplia majoria.

Fou alcalde de Barcelona fins al 2006, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç (2006-08) i ambaixador a Turquia (2008-10).

Claramunt i Mesa, Jaume

(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)

Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).

Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.

El 1939 tornà a Cuba.

Ciutat de Barcelona, premis

(Barcelona, 1949 – )

Premis. Creats per l’ajuntament de Barcelona.

Llevat del de poesia catalana, la majoria (novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc) han estat atorgats a obres en castellà.

El lliurament té lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939.

Cela i Ollé, Jaume

(Barcelona, 14 agost 1949 – )

Escriptor. La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil, tant de narrativa breu com de novel·la, amb els quals ha aconseguit importants premis.

També ha escrit diversos llibres de pedagogia i fou col·laborador habitual en mitjans de comunicació escrits.

L’any 2008 va rebré la Creu de Sant Jordi.

Casado Martínez-Carmona, Xoan Manuel

(Barcelona, 31 desembre 1949 – 19 gener 2002)

Poeta. Fill de Manuel Casado Nieto.

La seva obra és recollida en els volums Registro de menores espantos (1973), Os preludios (1980) i Libro de Caldelas (1982), on exposa l’experiència personal en un to col·loquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys 1950, però des d’una òptica profundament gallega: ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota.

Ha conreat, també, la narració: O inverno do lobo (1985) i Os Brasileiros (1985).