(Barcelona, 1947 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.
Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.
El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.
És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.
Enllaç web: Coral Sant Jordi
(Amèrica, 1947 – ? )
Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans.
De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans.
En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic.
(Montserrat, Bages, 27 abril 1947)
Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell.
Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones.
(Barcelona, 11 gener 1947 – )
Pianista. Estudià amb Rosa Colom i Joan Guinjoan a Barcelona, i també a París. Fou premiat a importants concursos nacionals i internacionals.
Ha actuat sovint, en recital i amb orquestra, per diversos països europeus i ha estat considerat un dels pianistes més destacats de la seva generació.
Ha compost Crits i danses de la mort de Pan, per flauta i piano.
(Barcelona, 20 octubre 1947 – )
Escriptor. Col·laborador en diaris i revistes.
Ha publicat narracions (Exòtiques, 1975), novel·les (Alta comèdia, 1973; L’emperador, 1997, etc), assaigs (Pedrolo perillós?, 1973; Les grans tradicions populars: ombres i titelles, 1977; etc) i literatura juvenil (La faula dels ocells grecs, 1997; etc).
(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)
Actor i director teatral. Germà de Joan.
Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.
(Igualada, Anoia, 24 agost 1947 – )
(CECI) Entitat cultural. Fundada per impulsar i coordinar les investigacions locals. Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus: el Museu de la Ciutat (1949) i el Museu de la Pell (1954) (Museu Comarcal de l’Anoia).
Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha col·laborat en excavacions, i també a esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània.
El CECI fou un dels iniciadors (1950) del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya, les quals han tingut una importància no gens menyspreable.
Enllaç web: Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
(Barcelona, 27 febrer 1855 – 14 març 1947)
Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic.
Publicà diverses memòries al “Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques” i a la “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa”, de la qual fou també director (1892-1917).
Col·laborà també a “La Renaixensa” i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia.
Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès (1903) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d’arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya.
És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l’art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries.
(Barcelona, 11 març 1947 – )
Realitzador cinematogràfic. Realitzà estudis de dret i de periodisme, i s’inicià en el cinema rodant més d’una quinzena de curts-metratges, entre independents i comercials, bona part del quals són documents sobre artistes.
El seu primer llarg-metratge L’obscura història de la cosina Montse (1977), és l’adaptació d’una novel·la de Joan Marsé.
El 1980 dirigí el quart episodi del film Objetivo: Sexo, i a continuació inicià el rodatge de Barcelona Sud (1981) i alhora es responsabilitzà del muntatge teatral d’Eva Perón, de l’argentí Copi.
(l’Argentera, Baix Camp, 10 febrer 1947 – )
Lingüista. Professora i catedràtica universitària, participà en la creació del Centre Català de Terminologia (TERMCAT).
Col·laboradora del procés de normalització lingüística de Catalunya, hi ha contribuït amb estudis sobre casos comparables de bilingüisme. Directora de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre lingüística, lexicografia i neologia i des de 1990 a 1995 coordinà els treballs del nou Diccionari de la Llengua Catalana (1995) de l’IEC.
Dades dels Països Catalans 