Arxiu d'etiquetes: 1941

Fenollera i Roca, Miquel

Deixa un comentari

(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)

Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.

Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).

Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.

Cucó i Giner, Alfons

1 Resposta

(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)

Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.

Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).

Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.

Coq Catalan, Le

4 Respostes

(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)

Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.

En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.

Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.

Cebrian i Ibor, Lluís

2 Respostes

(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)

Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.

Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.

Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.

Cañellas i Fons, Gabriel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 març 1941 – )

Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s’afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Illes Balears (1980).

Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al juliol de 1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d’irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.

Calvet i Girona, Bernat

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)

Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.

El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.

Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.

Becat i Rajaut, Joan

1 Resposta

(Perpinyà, 20 juny 1941 – )

Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d’ençà del 1972 fou professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord.

Autor de l’Atles de la Catalunya-Nord (1977), d’El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l’Atles d’Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).

Barcelona, comte de

Deixa un comentari

(estat espanyol, 1941 – 1993)

Títol amb el qual, des de la mort d’Alfons XIII de Borbó, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.

Ardit i Lucas, Manuel

1 Resposta

(València, 2 desembre 1941 – 8 desembre 2013)

Historiador. Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l’antic règim i la revolució liberal al País Valencià, ha publicat diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977).

Ha treballat, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI-XVIII (1993, 2 vol).

Ha col·laborat o ha estat editor d’algunes obres de síntesi: Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) i Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995).

Fou director de la revista “Afers” des del 1987.

Aracil i Boned, Lluís Vicent

Deixa un comentari

(València, 1941 – )

Sociolingüista. Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’estat espanyol. Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. Obtingué el premi “Gaietà Huguet” als Jocs Florals de València (1962) amb l’assaig Canemàs. Col·laborà en la “Revista de estudios políticos”, al diari “Madrid” i a d’altres publicacions.

Becat per l’American Council of Learned Societies (1970-73) treballà amb Joshua Fishamn a la universitat de Yeshira (Nova York) i amb Charles Ferguson a la de Standford. Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional (1970), n’ha estat vice-president (1974-78) i president (1978-1982).

El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Convocà el Seminari Internacional de Sociolingüística a Perpinyà (1977), l’International Seminar of Language and Society a Bangor (Gal·les 1979), el Congres of Lingüistic Problems of European Uonty a Meran (Tirol, 1980) i el I Encontre Universitari de Sociolingüística a Lleida (1981). Del 1976 fins al 1987 fou professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.

Partint d’una crítica de la noció imprecisa de bilingüisme, ha encetat una teoria sociolingüística general i ha explorat la història sociolingüística europea.

Part de la seva obra ha estat compilada a Papers de sociolingüística (1982). El 1983 publicà Dir la realitat i el 1998 La mort humana.