Arxiu d'etiquetes: 1937

Dalmau i Rafel, Josep

18 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Cortiella i Ferrer, Felip

1 Resposta

(Barcelona, 9 novembre 1871 – 31 juliol 1937)

Dramaturg i tipògraf. Milità en l’anarquisme i es manifestà nacionalista català.

Treballà a “L’Avenç” i donà a conèixer autors teatrals nòrdics.

Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent.

Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).

Cornet i Mas, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)

Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.

El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.

Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).

Corbella i Corbella, Jacint

1 Resposta

(Manresa, Bages, 1937 – )

Metge. Catedràtic de medicina legal i toxicologia (1977) a la facultat de medicina de Barcelona.

Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li.

Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial.

Ha publicat, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83).

Membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona (1985).

Consell d’Urbanisme

Deixa un comentari

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme projectat per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d’orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques de Catalunya, a partir de l’aprovació d’un Estatut urbanístic.

Dependent de la conselleria d’economia, havia d’ésser formada per representants de les federacions immobiliàries regionals, de les caixes immobiliàries, de l’associació d’enginyers i dels sindicats de metges i d’arquitectes de Catalunya.

La municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937) fou el primer pas cap a la creació d’aquest consell.

Comissió Reguladora de Salaris

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.

Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.

Comissió Reguladora de Preus

Deixa un comentari

(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.

Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.

Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.

Comissió Mixta d’Administració i Control de la Propietat Urbana

Deixa un comentari

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

(CMACPU)  Organisme definit pels Decrets de s’Agaró i constituït l’1 de febrer de 1937. S’encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d’administrar els béns immobles urbans.

Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT).

En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.

Comissió de Responsabilitats

3 Respostes

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s’Agaró), que dissolgué el Comitè d’Apropiacions, creat el 5 d’agost de 1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president.

Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d’acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats.

La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al “Butlletí de la Generalitat”.

Comissariat de l’Estatge

Deixa un comentari

(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.

Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.

Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.