Arxiu d'etiquetes: 1936

Garcia i Ballester, Lluís

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

Gades, Antonio

(Elda, Vinalopó Mitjà, 14 novembre 1936 – Madrid, 20 juliol 2004)

(Antonio Esteve Ródenas)  Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s’incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí.

Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se’l considera continuador de l’escola de Vicente Escudero.

Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984).

Foment de Civisme

(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)

Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.

S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.

Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.

Foch y Fum

(Palma de Mallorca, 1918 – 1936)

Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca.

En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: “Pitos y Flautas” (gener-desembre 1928), “Cultura” (gener-desembre 1929) i “Copeo” (gener-desembre 1930).

Federació Socialista Balear

(Illes Balears, maig 1932 – 1936)

Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20).

Celebrà quatre congressos fins al juliol de 1936, i els d’abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes.

El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.

Federació Local de Sindicats d’Oposició de València

(València, 1933 – 1936)

Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d’Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra.

Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (desembre 1935).

Publicà “El Combate Sindicalista” (1933-36).

Federació Comunista de Llevant

(País Valencià, 1923 – 1936)

Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.

Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.

Federació Balear de Sabaters

(Illes Balears, 1915 – 1936)

Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel març 1915) reuní a Alaró 28 delegats.

Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal.

Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna.

Excelsior

(Eivissa, 1931 – 1936)

Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta.

Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves.

Estudios -revista, 1929/36-

(València, març 1929 – gener 1936)

Publicació mensual anarco-sindicalista en castellà. Editada per J. Juan Pastor com a continuació de “Generación Consciente”.

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació (il·lustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres).

Hi col·laboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix (Delaville), Noja i Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón J. Sender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez.