Arxiu d'etiquetes: 1934

Ibarra i Ruiz, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)

Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.

Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).

Ibáñez i Gorostidi, Francisco

Deixa un comentari

(València, 20 novembre 1934 – )

“Paco Ibáñez”  Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups.

Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta.

Debutà el 1968 a Espanya, i des d’aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, Miguel Hernández, Josep Agustí Goytisolo, etc.

Higón i Rossell, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)

Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.

Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.

Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).

Garcia i Martínez, Elias

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 20 juliol 1858 – Utiel, Plana d’Utiel, 1 agost 1934)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Fou bon pintor de retrats i de temes florals.

Fructidor

1 Resposta

(Maó, Menorca, 30 juny 1934 – 1939)

Setmanari. Òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca.

Suspès arran dels fets d’octubre de 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.

Fajarnés i Tur, Enric

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1858 – Palma de Mallorca, 1934)

Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca.

Dirigí el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i fou sots-director general del cos de correus (1919).

Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc.

Esquerra Valenciana

4 Respostes

(València, 26 juliol 1934 – 1937)

Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.

Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.

A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.

Esquerra Republicana del País Valencià

3 Respostes

(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)

Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l’autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radical-socialistes i partidaris d’Azaña.

El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s’acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l’agrupació s’integrà l’any següent dins Esquerra Valenciana.

Esquerra Republicana Balear

8 Respostes

(Illes Balears, abril 1934 – 1938)

Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.

Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.

Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).

Duran i Pastor, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)

Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.

Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.

Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.

El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.

A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.