Arxiu d'etiquetes: 1931

Centre d’Actuació Valencianista

2 Respostes

(València, agost 1931 – desembre 1935)

(CAV)  Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.

Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.

Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.

Centre Autonomista de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, maig 1930 – gener 1931)

Entitat política. Formada per un grup d’intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic “La Veu de Mallorca”,

S’uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.

Castaño i Llull, Jeroni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931)

Pedagog. Fundà i dirigí el Colegio Castellano de Palma de Mallorca (1884-1920).

És autor d’obres pedagògiques, i fou regidor de l’ajuntament (1904-09) i diputat provincial (1921).

Cantó i Vilaplana, Gonçal

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931)

Escriptor. Des de ben jove residí a Madrid. Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo (1889). Col·laborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals.

És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles: Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera: Marcia.

Bouille, Miquel

1 Resposta

(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)

Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.

Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).

Borbó i de Borbó-Parma, Jaume de

1 Resposta

(Vevey, Suïssa, 27 juny 1870 – París, França, 2 octubre 1931)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Jaume III. Fill de Carles de Borbó i d’Àustria-Este, a la mort del qual (1909), proclamà els seus drets i reorganitzà el carlisme.

Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins.

No contragué matrimoni.

Avant

3 Respostes

(València, 13 setembre 1930 – octubre 1931)

Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l’autonomia del País Valencià i fou portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.

Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda.

Aragon, Enric

1 Resposta

(Perpinyà, 1861 – 1931)

Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L’arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l’antic emplaçament de Ruscino, propietat d’Aragon.

Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d’altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació.

El 1914 fundà la Societat d’Arqueologia i d’Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el “Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales”, de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Alís i Flores, Romà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 24 agost 1931 – Madrid, 29 octubre 2006)

Compositor. Deixeble de Lluís Maria Millet, Joan Pich, G. Camins, Joaquim Zamacois i Eduard Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música.

Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc.

La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuïtat sonora.

Aguilar, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – 1931)

Pintor que conreà el retrat i el paisatge.