(Montserrat, Bages, 1927 – 1929)
Publicació. Fundada per Anselm Albareda i editada per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.
N’aparegueren dos volums (1927-29). Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia.
(Barcelona, 24 febrer 1929 – Madrid, 29 agost 2002)
Escriptor en castellà. Fill de Joan Carandell i Marimon, i germà de Josep Maria.
Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió.
De la seva obra cal destacar Vivir en Madrid (1967), Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975).
(Girona, 1929 – segle XX)
Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents.
Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l’altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l’any següent.
(Barcelona, 17 febrer 1893 – 7 octubre 1929)
Baríton. Debutà al teatre Tívoli amb Maruxa. Intèrpret de sarsueles, triomfà amb La alsaciana i Los calabreses, entre d’altres.
Formà companyia amb Emili Vendrell i actuà a l’Eldorado de Barcelona.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 12 desembre 1929 – )
Eclesiàstic. Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’Agermanament, fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta.
Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga. Aquí ha promogut iniciatives culturals (Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia).
Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio, que tenien molta acceptació popular.
(Barcelona, 1873 – 1929)
Pintor i escenògraf. Membre de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del segle XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals. Fou deixeble d’Antoni Caba.
Excel·lí com a escenògraf. Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia.
(Barcelona, 5 maig 1929 – 13 abril 2021)
Relligador. Ha estudiat a l’Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana.
Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla i Turmo, s’ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics.
Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de Nord-amèrica.
(Mataró, Maresme, 21 desembre 1851 – 1929)
Polític i jurisconsult.
Membre del partit tradicionalista, fou senador per Girona el 1907 i diputat a corts (1910-12 i 1915).
Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l’any 1890, del qual fou president.
Obres principals de caràcter jurídic: Tratado completo de derecho romano (1878), La codificación civil en España (1888), La libertad social y el poder público. Apéndice al Código Civil español, etc.
(Barcelona, 14 octubre 1849 – Reus, Baix Camp, 1929)
Escriptor. Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus.
Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de col·laboracions a la “Revista de Gerona”.
Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya.
Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills il·lustres de Reus.
(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)
Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.
Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.
Dades dels Països Catalans 