(l’Alguer, 24 novembre 1928 – 13 gener 1995)
Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Dirigí un seminari de missions al Brasil.
Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970).
(Binissalem, Mallorca, 25 març 1858 – Palma de Mallorca, 15 març 1928)
Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid.
Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la “Revista de Archivos y Bibliotecas”.
És autor d’articles sobre història i literatura balears i d’estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d’Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).
Fou el pare de Joan Llabrés i Bernal.
(Alcoi, Alcoià, juny 1923 – València, novembre 1928)
Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor.
Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure.
Posteriorment es convertí en “Estudios”.
(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.
Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1854 – Palma de Mallorca, 1928)
Escultor. Deixeble d’Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica.
Col·laborà a les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i a la façana i escala de la diputació provincial de les Balears.
(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)
Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.
Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.
També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.
(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)
Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.
Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.
Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.
(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)
Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.
Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.
És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.
(Sueca, Ribera Baixa, 21 juliol 1928 – 16 octubre 2015)
Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L’home de l’aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions.
Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt.
Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)
Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.
Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).
Morí en un accident de cotxe.
Dades dels Països Catalans 