Arxiu d'etiquetes: 1928

Colón i Domènech, Germà

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)

Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.

Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.

També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).

Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.

Carbonell i Villar, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)

Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.

Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.

Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.

Capó i Garcia, Bernat

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)

Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.

Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.

És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.

Burguera i Escrivà, Francesc de Paula

1 Resposta

(Sueca, Ribera Baixa, 21 juliol 1928 – 16 octubre 2015)

Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L’home de l’aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions.

Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt.

Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.

Bover i Pons, Miquel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)

Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.

Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).

Morí en un accident de cotxe.

Bonner, Antoni

Deixa un comentari

(New York, EUA, 28 febrer 1928 – )

Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s’establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976).

Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989).

El 1986 rebé el premi Crítica Serra d’Or de catalanística, i el 1997 la Creu de Sant Jordi.

Blasco i Pastor, Arcadi Miquel

Deixa un comentari

(Mutxamel, Alacantí, 17 gener 1928 – Majadahonda, Madrid, 15 març 2013)

Pintor, ceramista i dibuixant. Després d’estudiar a l’escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s’especialitzà en ceràmica (n’aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger).

Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s’ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals.

Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc.

Blasco i Ibáñez, Vicent

39 Respostes

(València, 29 gener 1867 – Menton, Provença, França, 28 gener 1928)

Escriptor i polític. Republicà aferrissat, pròxim inicialment a Francesc Pi i Margall se n’anà separant i creà el seu propi partit, La Unió Republicana, popularment coneguda per blasquisme, que el portà a ser diputat en diverses legislatures. Fundà a València el diari “El Pueblo” (1894), des d’on atacà implacablement els governs de la Restauració, fet que li valgué empresonaments i un curt exili. Abandonà la política el 1908.

Vinculat breument a la Renaixença valenciana per influència de Constantí Llombart, a partir de 1887 publicà només en castellà: Arroz y tartana (1894), La barraca (1898), Entre naranjos (1900), Cañas y barro (1902). Més endavant va escriure novel·les de crítica social (La catedral, 1903, La bodega, 1905).

La producció posterior derivà cap a un cert psicologisme, amb tocs pintorescos al principi i marcadament cosmopolites després, i llibres històrics i de viatges. D’aquesta època cal remarcar Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1916), que li obrí el mercat nord-americà i fou portada al cinema, Sangre y arena (1908), El paraíso de las mujeres (1922), El papa del mar (1925), La vuelta al mundo de un novelista (1925), etc.

A València havia creat les editorials Sempere i Prometeo, que feren una notable tasca de divulgació cultural.

Fou el pare de Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco.

Bergés, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1928)

Actor. S’especialitzà en papers còmics. Actuà sovint amb companyia pròpia.

Archivo de Prehistoria Levantina

3 Respostes

(València, 1928 – )

Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.

La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).

És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.