(València, 1882 – 12 maig 1925)
Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent.
Té obres al museu de València i al d’Arte Moderno de Madrid.
(València, 1882 – 12 maig 1925)
Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent.
Té obres al museu de València i al d’Arte Moderno de Madrid.
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
(València, 14 maig 1925 – 15 març 2011)
Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l’aire, 1956, etc).
És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968).
El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.
(Colònia, Alemanya, 12 abril 1925 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 2 setembre 2022)
Pintor i decorador. L’any 1958 fixà la seva residència a Eivissa. Participà al primer Saló de Maig (1956) i estigué molt relacionat amb els grups Dau al Set i El Paso.
Exposà regularment a Barcelona des del 1960. Pertangué al grup SYN. L’any 1979 presentà el muntatge àudio-visual Monoserie que obria una nova etapa de la seva obra.
També exercí com a grafista i com a interiorista.
Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
(Barcelona, 1925 – ? )
Escultora. Ha realitzat moltes obres de mesures reduïdes, i també figures de pessebre.
(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)
Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.
El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.
(Tortosa, Baix Ebre, 1875 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)
Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l’Orfeó Tarragoní.
(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)
Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.
(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.