(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)
Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.
Conreà una poesia sentimental i ingènua.
Caimari i Vila, Margalida
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1921
Bru i Vidal, Jaume
(Sagunt, Camp de Morvedre, 29 juliol 1921 – 11 novembre 2000)
Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l’Institut Valencià de Sordmuts.
Ha publicat treballs d’arqueologia: Les terres valencianes durant l’època romana (1963) i d’història La València pre-romànica d’Alexandre de Laborde (1969).
De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961).
Blasco i Laguna, Ricard
(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)
Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.
En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.
Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.
Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).
Garcia-Berlanga i Martí, Lluís
(València, 12 juny 1921 – Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 novembre 2010)
Realitzador i guionista cinematogràfic. Anà voluntari a la División Azul i compongué una Oda a la pistola. El 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid.
Havent co-dirigit el seu primer llarg metratge (Esa pareja feliz, 1951) amb J.A. Bardem, va realitzat Bienvenido Mr. Marshall (1952), el seu èxit més notable. De la seva filmografia, influïda pel neorealisme italià amb un segell inconfusiblement espanyol, destaquen a més de les pel·lícules esmentades: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) i El verdugo (1963).
Durant els anys 1970 i 1980 van experimentar un gran èxit de públic: La escopeta nacional i la seva seqüela Patrimonio nacional (1980), com també La vaquilla (1985), films corals com tots els seus en què l’humor corrosiu serveix de vehicle per a ridiculitzar el rerefons social.
Azuar i Carmen, Rafael
(Elx, Baix Vinalopó, 14 gener 1921 – Alacant, 16 novembre 2002)
Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia.
És autor dels llibres poètics Perlas del silencio (1944), Poemas (1950), La lucha elemental (1955) i Otros poemas (1958), de les novel·les Teresa Ferrer (1954) i Llanuras del Júcar (1965) i de l’assaig El diálogo en la novela (1967).
També ha publicat llibres i opuscles de caràcter docent.
Almanac de les Lletres
(Palma de Mallorca, 1921 – 1936)
Anuari en català. Publicat per l’Associació per la Cultura de Mallorca. Cada volum contenia el calendari de l’any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa.
Al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d’activitats polítiques.
Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat.
Lamadrid, marquesat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 – Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia.
Continua en la mateixa família.
Guitart, Ramon
(Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)
Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires.
Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.
Fàbregas i Ballús, Emili
(Barcelona, 1921 – 15 desembre 1972)
Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments.
Conreà també el dibuix i l’aquarel·la.
Dato Iradier, Eduardo
(A Corunya, Galícia, 1856 – Madrid, 8 març 1921)
Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació del govern de Silvela-Polavieja. Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes.
La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona.
El 1913 formà govern i el 18 de desembre de 1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista.
L’any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues).
Morí víctima d’un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans.
Dades dels Països Catalans 